Ja està fet. Pedro Sánchez ha renovat el contracte de lloguer de la Moncloa i el borbó li ha lliurat les claus amb poques ganes i amb un posat seriós, entre enfadat i decebut per com van les coses al seu regne. Aquest cap de setmana acabarà de tancar l’alineació del gabinet de ministres i la setmana vinent s’ha de posar a treballar. 

No ho tindrà fàcil, però. Patirà turbulències des del minut u d’enlairar-se el nou govern. Haurà de fer front a tres elements desestabilitzadors importants: una dreta desfermada, catalans i bascos impacients i un soci de coalició que trontolla per les lluites fratricides. Anem per parts, que diria Jack.

En primer lloc, el desafiament més gran de l’Estat espanyol no són les aspiracions sobiranistes de catalans i bascos, sinó la divisió absoluta en dos blocs completament antagònics. Fins avui, la dreta i l’esquerra espanyoles s’anaven alternant al govern i sempre col·laboraven en temes considerats “d’estat”. No van trigar 5 minuts a reformar la Constitució per la porta del darrere per acontentar les demandes d'Angela Merkel, i l’acord a l’hora d’aplicar el 155 va ser instantani. 

Ara, però, la bretxa és més profunda que mai des de la Transició. Ambdós bàndols han cavat trinxeres profundes i es preparen per passar-se tota la legislatura intercanviant foc d’artilleria. Però els guanys o pèrdues seran mínims, com a la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial. La dreta està disposada a tot per eliminar Pedro Sánchez i qualsevol possibilitat, per mínima que sigui, de destapar la caixa dels trons territorial. L’esquerra, per la seva banda, vol aprofundir la reforma social i a més a més vol trobar la fórmula màgica que mantingui contents i a ratlla catalans i bascos.

La segona carpeta que tindrà Sánchez sobre la taula serà la d’uns socis d’investidura i legislatura que se’n malfien des del moment mateix d’estampar la signatura en l’acord. Saben que és un incomplidor serial de programes polítics, de promeses electorals i de compromisos signats. Per això la impaciència serà l’element central de la dinàmica política entre PSOE i els socis obligats per les circumstàncies a donar-li suport. Sánchez té a favor uns pressupostos perfectament prorrogables i una aritmètica parlamentària impossible per bastir una moció de censura. Sap que pot governar sense gaires dificultats amb el Poder Legislatiu en contra, com ha governat amb el Poder Judicial en contra.

El tercer element de desestabilització és intern del mateix govern de coalició. Sumar és al caire de la implosió després de la depuració estalinista dels elements podemites del moviment. El menyspreu que estan patint aquells que van fer possible el primer govern de coalició de la història recent d’Espanya tindrà conseqüències. L’Estat inicia una legislatura amb turbulències des del minut u de vol, però el pilot té la mà trencada en aquest tipus de ruta.