Cap partit polític espanyol ha instrumentalitzat d’una manera tan barroera els mitjans de comunicació públics com ho ha fet el PP allà on ha manat. Les televisions del PP han manipulat la informació fins al fàstic i les han utilitzat també per a construir una realitat acomodada a la seva cosmovisió ideològica. En alguns casos, alguns dels seus prohoms se n’han servit per a enriquir-se il·lícitament.

L’arribada al poder el 2003 d’Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, va convertir la televisió autonòmica en un eina de propaganda. Cansats de la situació, els seus treballadors van arribar a protestar davant de la Unió Europea. Els catalans saben de Tele Madrid principalment per l’emissió el 2007 del reportatge Ciudadanos de segunda, una peça del tot tendenciosa on es denunciava la pretesa persecució del castellà en el país. Tots els partits catalans van mostrar el seu rebuig mentre el d’Albert Rivera aprofitava l’avinentesa per a defensar les seves tesis polítiques i, de passada, carregar una vegada més contra TV3.

Els treballadors de Televisió de Galicia (TVG) han vingut denunciant també de manera reiterada la manipulació informativa i la censura. Fins a un 60% dels periodistes de la casa asseguren que als informatius es manipula. El cert és que la TVG fa temps que ha caigut en el descrèdit convertint-se en una televisió gairebé testimonial al capdavant de la qual se situa un consell d’administració conegut, bàsicament, per la contundent suma de les dietes que anualment percep a compte de saraus diversos.  

A les Balears, IB3 es va cansar també de tergiversar la realitat per tal de poder salvar el cul d’un Jaume Matas que s’ofegava en la merda de la seva pròpia corrupció. La mateixa directora de l’ens, Maria Umbert, va ser imputada pel cas Palma Arena. 

Al País Valencià, durant vint anys, l’extint Canal 9 va retòrcer la realitat fins al paroxisme. Possiblement, cap televisió d’Europa va mentir de manera tan descarada i durant tants anys. El PP va convertir TVV en un dels instruments més engreixats de la trama Gürtel i quan ja l’havia arruïnat, la va tancar destruint la vida de quasi dos milers de professionals  i les seves famílies, deixant un forat en les arques públiques valencianes de proporcions gegantines. Encara avui, els valencians se’n ressenten de la salvatjada.

Aquest dies treballadores de TVE han denunciat les pressions que reben per a fer la seva feina per part del govern espanyol. No és la primera vegada que hi ha protestes. Diversos informes documenten les mentides que s’han dit sobre Catalunya o els escandalosos silencis sobre la corrupció del partit de Rajoy. El control ideològic arriba a l’extrem de prohibir que la selecció espanyola de futbol sigui anomenada amb el sobrenom de ‘la roja’. No fa massa anys, en un reportatge sobre la central nuclear de Garoña, van fer memòria del dictador Franco com el "Caudillo". Un periodista del programa Los Desayunos va repetir la gesta l’any passat en una informació sobre El Valle de los Caídos.

Amb Alfredo Urdaci com a cap d’informatius, TVE, va tocar el cel de la impudícia. El periodista va manipular la informació sobre la vaga general de 2002 contra l’executiu d’Aznar, va manipular la informació sobre el desastre del Prestige, va manipular la informació sobre els atemptats gihadistes de l’11-M... 

El 2004 l’assemblea del Consell d’Europa va posar TVE com a exemple de "clientelisme polític" i "paternalisme estatal". El 2013, la Unió Europea va tornar a mostrar la seva preocupació davant les ingerències polítiques del PP en la seva línia informativa. L’any passat, la televisió estatal va ser exclosa del comitè d’informatius de la Unió Europea de Radiodifusió arran dels informes professionals d’àmbit internacional en què es qüestionava la seva independència informativa.

A la televisió pública espanyola la mentida és la norma i la pluralitat -indispensable en un mitjà de comunicació democràtic- pura il·lusió de l’esperit. 

Amb aquests repugnants antecedents el PP s’atreveix a donar lliçons morals a TV3, a bramar contra el seu director Vicent Sanchis. Aquest mesos hem vist com -a cor amb Ciutadans- el partit de Rajoy exigia guillotinar TV3 amb l’infame 155 per manipular. El líder del marginal PP en Catalunya, Xavier García Albiol, s’ha atrevit de ha tractat d’anormals als professionals de la televisió pública catalana mentre la seva confrare, Andrea Levy, assegurava cínicament que no responia a les invitacions de la televisió per no contribuir a la seva quota de pluralitat. Despús-ahir la mateixa diputada acusava en seu parlamentària a TV3 d’haver-se convertit en un “artefacto de difusión de propaganda nociva”. Les dues formacions de l’extrema dreta espanyola, en una carrera embogida per guanyar el campionat de la catalanofòbia i del patriotisme, acusaven la televisió pública de fer apologia de la violència pel fet d’informar sobre els Comitès de Defensa de la República. Uns CDR mutats en Comitès de la Defensa de la Revolución Cubana tant pel secretari d’organització de PSOE, José Luis Àbalos, com pel ministre medalla, Zoido. 

Els fets són que TV3, una televisió controlada pel Parlament, pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i per auditories independents, no para de créixer en audiència. L’emissora, amb tots els seus defectes i limitacions, és un exemple indiscutible de pluralitat i de qualitat informativa. A l’extrema dreta, naturalment, això no li agrada. Odia que s’expliqui una realitat ocultada i distorsionada a consciència en la majoria dels mitjans espanyols ostatges del Gobierno i els seus entorns de poder. Una realitat que qüestiona amargament el seu relat, que estimula el debat públic. És tan evident que quasi fa vergonya assenyalar-ho. 

Fins ara han intentat escanyar econòmicament TV3, desprestigiar-la, linxar públicament el seu director. Fan mans i mànigues per tancar la televisió. De fet, si pogueren, no tan sols tancarien TV3 i Catalunya Ràdio, sinó que tancarien totes les televisions i diaris que no controlessin directament, emmordassarien els periodistes i, encara, qualsevol ciutadà que els contradigués obertament. Sense dubte, preparen el terreny, creen un clima, pressionen el PSOE, estigmatitzen. A la mínima ocasió, si poden, es tiraran damunt de TV3 com a voltors i no deixaran ni l’ossada.