Marion Maréchal Le Pen ha patinat amb un tuit fals. De bon matí, la neboda de Marine Le Pen i següent en la línia de successió de la dinastia de l’extrema dreta francesa ha compartit una aparent notícia que acusava Emmanuel Macron, d’estar finançat per Aràbia Saudita. Macron, ex-ministre socialista, encapçala una candidatura de centre i és probablement l’únic que pot fer ombra al FN. L’acusació de finançament àrab anava molt bé a un partit que té l’islamofòbia com a punt fort. Llàstima per als Le Pen, la notícia era falsa. I el compte de Twitter d’on l’ha tret Marion, també.

Ara es faran els desmentits i les correccions que calgui, però segur que la intoxicació acabarà afectant algú. I entre tants milions de persones que coneixen el món a través de Twitter, n’hi haurà altres que pensaran: “bé, això no es pot inventar del no-res”. I, en el cas hipotètic que realment el desmentit fos general i l’errada acabés tornant-se en contra de qui l’ha comès, cosa que seria desitjable, estic convençudíssim que de l’experiència no en traurà ningú ni una punyetera lliçó. Ni Marion Le Pen mateix, per descomptat.

És a dir, tenim tantes ganes i tanta pressa per difondre al món com de bons som, nosaltres i els que pensen com nosaltres, i com de dolents són els del davant, els del costat o els del pis de sota, que si a algú se li acut suggerir-nos que confirmem una dada o una notícia abans d’esbombar-la ens en riurem, ens hi emprenyarem, o pitjor, li farem unfollow. A veure, si tenim un líder del món lliure que el primer que fa al matí és tuitejar en funció del que li ha semblat sentir a una tertúlia d’una cadena tan fiable com Fox, què no farem la resta de mortals! Abans el ridícul que confirmar una notícia, no?

Si no ens hem cregut mai tot el que deia tothom en les converses de cafè o de safareig, per què ara fem acte de fe de tots els tuits del món, quan ni tan sols coneixem el qui els penja, molt sovint. O pitjor, a vegades el coneixem, sabem que és poc de fiar, un troll espontani o pagat, i tot i així, com que ens sona bé el que vocifera, retuit i endavant. Encara pitjor és quan un tuit malintencionat provoca, ja no només un equívoc general, sinó que força institucions serioses a prendre decisions o a fer-se enrere d’altres que ja ha pres. Ho hem vist molt recentment.

Quan estudiava periodisme se’m va dir que abans de publicar una notícia s’havia de comprovar per tres fonts diferents. Ha! En el twittum revolutum de la xarxa, on notícies veraces es barregen amb opinions serioses o interessades, amb acudits bons i dolents i sobretot, amb descàrregues injustificades d’adrenalina, confirmar és de covards. És més, he escrit tot això als dos minuts d’haver-me assabentat de la cagada de Marion Maréchal Le Pen.