El futur d'Ucraïna es decanta cap a Brussel·les, Rússia reacciona forçant la independència de Crimea, l'exercit rus ocupa els carrers de la península i aquest diumenge hi haurà un referèndum improvisat a punta de pistola. El conflicte és una victòria de la Unió Europea. Fa tot just uns mesos el govern de Kíev trencava les negociacions comercials obertes amb la UE i tancava un acord amb Rússia que basculava cap a Moscou. Quan els líders europeus ja es resignaven a la derrota una revolta popular va fer esclatar el país i el règim es va desfer inesperadament una tarda de dissabte. La nova Ucraïna mirarà cap a l'oest i que Rússia aspiri a annexionar-se Crimea implica que assumeix la retirada. La base naval de Sebastopol és un premi de consolació per qui esperava controlar el país sencer.

Els espanyols celebren que la legalitat del referèndum crimeà i la indissolubilitat d'Ucraïna apareguin als argumentaris de Washington i Berlín però se'n podrien penedir aviat quan es negociï una solució de compromís que acabarà arribant d'una o altra manera. Occident denúncia la jugada de Moscou i s'aferra a la integritat territorial però hi deu haver pocs racons del planeta on l'argument resulti tan ridícul i impostat com a Ucraïna. Les fronteres del país han ballat seguint el ritme extrem del segle XX. La Gran Guerra va obrir camí a un tros del país que formava part de l'Imperi Austrohongarès i la Segona Guerra Mundial hi va sumar la regió dels Carpats que havia quedat sota control txecoslovac. Els límits de l'Ucraïna soviètica van tornar a canviar l'any 1954 quan Rússia va cedir Crimea en un gest de bona voluntat que passarà a la història com un error de grans proporcions. Fa tot just vint-i-tres anys que les fronteres d'Ucraïna agafaven un nou gruix i Kíev es convertia en capital d'estat. A l'Europa Oriental la integritat territorial és un concepte fluid i indeterminat.

Hi ha una lliçó d'equilibris socials i polítics en la disputa ucraïnesa que hauria d'interessar als observadors de Barcelona i Madrid. Una majoria d'ucraïnesos vol marcar distàncies amb Moscou i apropar-se a l'Europa Occidental. Aconseguir una economia més oberta i una democràcia menys rebregada. Alhora, però, Ucraïna no pot decantar-se totalment cap a l'Oest sense que Rússia se senti amenaçada i passi a l'atac. El país està cridat a ser, obligat a ser, una zona neutral entre Rússia i la Unió Europea. Amb lligams especials amb tots dos blocs però sense acabar de definir-se. Si Ucraïna es decanta el risc de partició és pràcticament inevitable i si només s'escapça per Crimea s'haurà escapçat poc. Els ucraïnesos es van revoltar quan se'ls obligava a allunyar-se d'Europa però algunes regions faran el mateix si senten que s'allunyen de Rússia. Tot plegat és més senzill que no sembla. Hi ha un equilibri possible i tossut que acaba imposant-se gairebé sempre. La suma de la voluntat de la gent i els interessos que l'envolten. Geografia, demografia i economia. Cal fer molta pressió per forçar la balança geopolítica.