
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Val a dir que no és l'únic. Si recorrem a la despietada hemeroteca, trobaríem moltes sorpreses. Ja ningú recorda les reticències d'Albert Rivera al 155. El juliol del 2017, el líder de Ciutadans rebutjava recórrer a l'article de la Constitució i afirmava que això seria "un regal per a Puigdemont, però no li donarem". Per la seva banda, Sánchez ha passat en dos anys de rebutjar la intervenció de l'autonomia a parlar-ne amb absoluta normalitat.
En algun moment, sembla fins i tot com si Sánchez i el cap de l'oposició, Pablo Casado, estiguin a punt d'intercanviar-se els papers. Mentre Sánchez cita el 155 amb total frivolitat, el cap del PP demana mà dura, però sense citar l'article. Això sí, "a canvi" de reclamar l'ús de la llei de seguretat nacional per "coordinar" els Mossos d'Esquadra i la intervenció en àmbits com l'escola i els mitjans de comunicació.
El 155, abans una cosa innombrable, un dels grans tabús de la política espanyola, ara ja és un estri electoral al servei del dirigent polític més necessitat d'afermar un terreny propi en perill. No sabem si el president en funcions, que tan alegre ha corregut cap a les urnes, comença a remenar sondejos menys eufòrics que fa unes setmanes. Potser els cervells de la Moncloa li aconsellen ara anar al més fàcil i ràpid: ensenyar el garrot als catalans.
Un estil de fer política molt arriscat, el que practica Pedro Sánchez, que pot acabar convertint el 155 o l'aplicació de la llei de seguretat nacional en uns articles tan recurrents que n'hi pot haver un cada legislatura. Si les convocatòries electorals forçades les carrega el diable, les amenaces frívoles d'intervenir l'autonomia són un nou salt mortal per un líder que està abusant de la seva bona sort.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.