La dissonància entre el model polític enquistat a l’estat espanyol i l'anhel emancipador expressat de forma perseverant i majoritària al Parlament ha arribat al seu màxim exponent aquesta setmana. Mentre a Madrid Felip VI condecorava -juntament amb una àmplia representació del Congrés- un dels últims ministres del franquisme, Martín Villa, la cambra catalana tornava a postular-se com el motor del canvi de paradigma que necessita qualsevol societat que lluita per alliberar-se, amb més dificultats de les esperables, de les carregoses cadenes que han sembrat quaranta anys de dictadura. I tot plegat el mateix dia que la cambra baixa espanyola aplaudia un discurs del rei que un cop més elevava la llei per sobre de les necessitats canviants de la societat, tot advertint que traspassar-ne els límits suposa renunciar a la llibertat. Una proclama inexplicable per un cap d’Estat que no hauria d’obviar l’abús que molts règims dictatorials han fet de les normes jurídiques.

L’anul·lació dels 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978, emanada de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que ha aprovat el Parlament, ha convertit la cambra legislativa catalana en la primera que ha proclamat il·legal la justícia franquista. Un pas necessari i just que, de retruc, posa en evidència l’Estat, ancorat en una llei de memòria històrica amb mancances reconegudes per les Nacions Unides, que han instat en reiterades ocasions el govern espanyol a aprovar una legislació homologable a la que impera a les democràcies avançades.

Cal celebrar la unanimitat amb què s’ha aprovat la llei al Parlament, un gest desitjable, però que no ha evitat tapar les contradiccions que l’han precedit, tenint en compte que alguns partits han fet ús del seu vot en sentit contrari al Congrés. És el cas del PP, el PSC i Ciutadans, que el març passat van votar en contra de l’anul·lació de la sentència de mort del president Lluís Companys, un judici que amb la nova llei catalana queda finalment anul·lat entre les prop de 64.000 causes processades sense cap tipus de garantia.

Ara resta veure si l’estat espanyol tolera aquest nou acte de sobirania del Parlament o impugna la llei davant del TC al·legant -com ha fet recentment- conflicte de competències. Una nova disjuntiva que torna a tensar el govern espanyol, que es debat entre la potestat que vol exhibir davant de qualsevol iniciativa del Parlament que ridiculitzi el seu immobilisme i la contradicció que suposaria instar el restabliment del rang de legalitat dels judicis franquistes, tot just ara que s’han celebrat 40 anys de les primeres eleccions democràtiques.