Cantaven los Aucells / quant veren los vaixells / devant de Barcelona,
y lo alegre Tort, / cantant deya à nel Bort, / tu eras la ponsonya.
Cantava lo Verdum, / Duch de Anjou has fet tum, / respon la noble Merla,
mirau tots lo que assíduch, / lo noble Archiduch / bonic com una perla.
Cantava lo Pinçà / mirau lo Cathalà, / que goig y alegria,
te avuy de son Rey, / puig veig que ab justa lley / ve per la Monarquia.
Canta lo Cotoliu, / jal tenim dins lo niu, / lo pobre Rey de França...
Tots coneixem la tradicional nadala que Pau Casals va interpretar davant les Nacions Unides, precedida de l'afirmació I'm a Catalan. Una cançó preciosa, que també havia estat pròpia de contrabandistes i que comença així:
Quina cançó cantarem / que tots la sapiguem? / La dels contrabandistes!
A Banyuls vàrem anar / de tabac a carregar / tota la companyia...
La nadala la coneixem bé però només les primeres estrofes. Però així és com acaba:
Los pagos indians / despleguen tafetans / pintats de mil maneres;
i a l'eixir del Born / los fiquen dins del forn / en unes greixoneres.
Les gallines i galls / també tenen treballs / i els tremolen les crestes.
Los ànecs i capons, / becades i tudons / temen aquestes festes.
La perdiu en un plat / llança suavitat / amb la taronja i pebre,
que tot ha d'ajudar / a més solemnitzar / lo Minyó del pessebre.
Encara, però, ens falta una lletra per quan els catalans aconseguim ja no la Successió sinó la Secessió.