La situació política de Catalunya està creant escenaris sorprenents. L'empat de la CUP a l'assemblea nacional de Sabadell va sorprendre fins i tot els guionistes de sèries de ficció. Però tres mesos de negociació sumats a què el desenllaç arribi enmig de les festes nadalenques acaba de crear el marc perfecte per fer-ho tot encara més inverosímil. Enmig de tot plegat, l'últim moviment, que no passaria d'anècdota si no fos perquè per Cap d'Any tot s'atura, ha estat un dejuni anunciat per membres de l'Assemblea Nacional Catalana reclamant un acord de Junts pel Sí i la CUP.
L'ANC s'ha desmarcat d'aquesta iniciativa, demostrant una bona dosi de sentit comú. Es va forçar molt la màquina amb mobilitzacions enmig de les converses entre les dues candidatures independentistes, que haurien pogut contaminar una organització importantíssima per al país. Però en aquesta ocasió s'ha reaccionat oportunament, i s'ha deixat el gest en el marc de la decisió individual. No obstant això, cal fer un toc d'atenció perquè tots els moviments que tenen una repercussió política, en un moment tan determinant, es mereixen molta reflexió prèvia.
Una vaga de fam és una cosa molt seriosa. Hi ha persones que hi han deixat la vida, i altres que n'arrosseguen seqüeles. Un dejuni és quelcom que inevitablement es relaciona amb aquesta mesura de protesta, tot i ser una cosa puntual. I quan es decideix de fer un acte d'aquestes característiques, no es pot fer a la lleugera. Encara menys si es fa enmig de les festes de Nadal, quan a taula hi ha hagut àpats carregats. Sense voler caure en el sarcasme, sembla que algú vulgui aprofitar la dieta del gener per fer quelcom pel país. Perdó, no hi ha intenció de ridiculitzar res, però és el que sembla.
L'Assemblea ha fet coses molt decisives pel país. El treball dels seus voluntaris és encomiable. I, a vegades, no ha rebut el reconeixement que es mereix per part dels sectors propers a la CUP. Els més reticents al pacte han presentat sovint aquesta organització com un moviment burgès i controlat per CDC i ERC. No és res d'això. És un col·lectiu de persones que representen el sentiment majoritari de l'independentisme, mal els pesi a alguns. I això es mereix respecte. Però, alhora, exigeix que els seus membres estudiïn molt bé els actes que duen a terme. I un dejuni enmig d'aquestes dates no és la millor idea del món.
L'ANC s'ha desmarcat d'aquesta iniciativa, demostrant una bona dosi de sentit comú. Es va forçar molt la màquina amb mobilitzacions enmig de les converses entre les dues candidatures independentistes, que haurien pogut contaminar una organització importantíssima per al país. Però en aquesta ocasió s'ha reaccionat oportunament, i s'ha deixat el gest en el marc de la decisió individual. No obstant això, cal fer un toc d'atenció perquè tots els moviments que tenen una repercussió política, en un moment tan determinant, es mereixen molta reflexió prèvia.
Una vaga de fam és una cosa molt seriosa. Hi ha persones que hi han deixat la vida, i altres que n'arrosseguen seqüeles. Un dejuni és quelcom que inevitablement es relaciona amb aquesta mesura de protesta, tot i ser una cosa puntual. I quan es decideix de fer un acte d'aquestes característiques, no es pot fer a la lleugera. Encara menys si es fa enmig de les festes de Nadal, quan a taula hi ha hagut àpats carregats. Sense voler caure en el sarcasme, sembla que algú vulgui aprofitar la dieta del gener per fer quelcom pel país. Perdó, no hi ha intenció de ridiculitzar res, però és el que sembla.
L'Assemblea ha fet coses molt decisives pel país. El treball dels seus voluntaris és encomiable. I, a vegades, no ha rebut el reconeixement que es mereix per part dels sectors propers a la CUP. Els més reticents al pacte han presentat sovint aquesta organització com un moviment burgès i controlat per CDC i ERC. No és res d'això. És un col·lectiu de persones que representen el sentiment majoritari de l'independentisme, mal els pesi a alguns. I això es mereix respecte. Però, alhora, exigeix que els seus membres estudiïn molt bé els actes que duen a terme. I un dejuni enmig d'aquestes dates no és la millor idea del món.