En un temps convuls per a la política catalana es produirà l'entrada de Rodrigo Rato a la presó. Irònicament la caiguda de qui va ser totpoderós vicepresident amb Aznar s'ha produït per un grapat d'euros que, per més inri, ha retornat i que potser en tants casos semblants sols va significar una sanció pecuniària en un procediment contenciós-administratiu.

Vist amb els ulls del present, sembla ell l'únic que ha cobrat diners pel que hauria d'haver tributat, però quina diferència hi haurà entre això i les nutritives dietes, fins on recordo lliures d'impostos, que per desplaçaments i allotjament són cobrades pels diputats que tenen residència fiscal en municipi diferent del de la seva seu parlamentària? I, per anar a un altre nivell, què dir d'aquests europarlamentaris que passen al país d'origen molt més temps del que transcorren en les seus on suposadament ens representen? I, per seguir parlant fins al final dels diners de tots (no de ningú, senyora ministra), com computem la despesa que suposa la part del temps laboral que la funció pública dedica a menesters diferents d'aquell que ha de desenvolupar a canvi del seu sou?

En un país envejós fins a dir prou els càrrecs públics amb un sou de 100.000 € són sempre excessius per als qui no en tenen (encara que potser ho siguin en relació amb el que cobrarien el seus titulars en l'àmbit privat) I així es perjudica la imatge de la política acceptant que pugui ser eterna, però sobretot exigint que estigui malament (diran que el just) pagada. En un país així s'havia de fer carn de canó de la descomposició de Rodrigo Rato per aquest complement de sou, que, hem sabut, eren engrunes en la suma total dels seus beneficis. L'arbre caigut crema millor que cap.

Just és que s'apliqui la llei, si la llei diu que aquesta acció és delictiva, però recordem amb quina facilitat gent sense formació jurídica pontifica sobre aquests temes, dient d'això o d'allò que aquell o aquest jutge s'equivoca. En tot cas sens dubte la seva integritat moral està en dubte, però crec que no per haver cobrat un sobresou en negre sense tributar per això, sinó sobretot per haver perjudicat i mal entès la funció de la política, que d'art del bon govern va passar a les seves mans a ser concebuda com a instrument del benestar personal. Però també en això: en què es diferencia de tants altres?