Sin novedad en el frente. En plena crisis sanitària, un home vestit de verd militar pronuncia, dia rere dia, aquestes paraules davant de milions de persones que, mentre esperen recomanacions sanitàries, reben instruccions marcials. L'Estat ha respost a la pandèmia global més important de la història recent amb instruments propis del segle XIX: recentralització; una gestió comunicativa tardana i paternalista; i aquest protagonisme militar impensable en un govern que es vol progressista. Unes formes decimonòniques encapçalades per un borbó esquitxat per la corrupció que ha aprofitat la pandèmia per intentar amagar els milions robats a tots els ciutadans. Un Estat, en definitiva, que ha decidit apel·lar a la testosterona, al llenguatge bèl·lic i a la sagrada unidad de la patria abans que confiar en la força i responsabilitat de la ciutadania.

El millor de formar part d'Òmnium Cultural és, precisament, que t'adones del poder de la intel·ligència col·lectiva que té la societat civil. Perquè, un cop comença la pandèmia, de seguida ens arriben les primeres propostes per actuar de part de socis, voluntaris o de centenars d’entitats cíviques i socials que vertebren aquest país -moltes d'elles ja avesades a lluitar contra la pandèmia de l'exclusió social i la pobresa-.

És per això que des d'Òmnium hem iniciat l'Esprint solidari. Una cursa contra la COVID-19 i les seves terribles conseqüències que posa tota la força i experiència de l'entitat a disposició d'aquells qui lluiten contra els efectes immediats de l'emergència sanitària: la recerca que el Dr. Trilla encapçala des de l'Hospital Clínic; els assajos clínics que sota l'etiqueta #JoEmCorono lideren els Drs. Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà; la recol·lecta de material que està fent el Col·legi de Metges de Barcelona; i la tasca ingent que realitza el Banc d'Aliments.

Aquest dilluns arrencàvem el repte col·lectiu i en poc més de 24 hores s’han aconseguit més de 200.000 euros. I això que aquest Esprint solidari no acaba fins el dijous 9 d’abril! Davant un Estat que desconfia sistemàticament de la ciutadania, que utilitza la por com a mètode de control, una societat civil que torna a demostrar la capacitat de mobilitzar-se, de fer-se costat i més quan vénen temps difícils.

Perquè ara, del que es tracta, és de tornar a fer allò que les nostres àvies, que els nostres pares, ja van haver de fer. Aixecar el país. Per això, a Òmnium hem aturat tota la nostra activitat regular i hem bolcat tots els nostres esforços en ajudar els qui estan ajudant a lluitar contra la pandèmia i les dures conseqüències socials i econòmiques que se’n poden derivar. Amb tota la força que ens donen els més de 182.000 socis i sòcies, amb la voluntat d’incidir sobre el conjunt de la societat catalana però amb tota la modèstia perquè no volem substituir res sinó enfortir els qui ja estan actuant.

Diu en Jordi Cuixart, des de la presó de Lledoners on farà 2 anys i mig que compleix una condemna vergonyosa, que "d’aquesta crisi en sortirem enfortits com a societat, pagant un preu molt alt". Ens en sortirem si ho fem tots junts, sense deixar ningú enrere. Perquè som conscients que la força d'aquest país ni és al "frente" ni la dicta la fe militar. És a la rereguarda. Allà on tothom juga un paper clau, per petit que sigui.

I serà precisament aquí, en cada dosi de solidaritat individual en tantes lluites compartides, que dotarem de contingut la paraula "país". Darrere de cada caixer de supermercat que ens atén, darrere de cada agricultora que s'aixeca per alimentar-nos, darrere de cada metgessa i infermer que es desviuen per salvar el màxim nombre de vides... És en aquesta rereguarda civil on trobarem el que significa formar part d'un país.