ELS JUDICI ALS SÍNDICS ELECTORALS: UN JUDICI A TOTA LA UNIVERSITAT

Manca menys d'un mes perquè quatre professors universitaris (Marc Marsal, Jordi Matas, Josep Pagès, Tània Verge) i una advocada (Marta Alsina) siguin jutjats per haver format part de la Sindicatura Electoral constituïda per la Llei 19/2017 del referèndum d'autodeterminació, i que tenia com a funció vetllar per tal que el referèndum es desenvolupés d'acord amb aquella Llei, la normativa de desplegament i les disposicions i els documents internacionals al respecte. Es tractava, doncs, de què complissin els mandats d'una llei que consagrava el dret a la participació política mitjançant una votació referendària que havia de permetre decidir el futur de Catalunya com a comunitat política. Es tractava, així, de què vetllessin per les garanties jurídiques d'un procés de participació democràtica. Ni més ni menys.

Però la Sindicatura no arribà a actuar l'1-O. La Fiscalia va interposar una querella contra els síndics. I més tard, just després del 20 de setembre, el Tribunal Constitucional els imposà una multa de 12.000 euros diaris a cadascun d'ells si no aturaven les seves activitats. A la vista dels esdeveniments, el govern català els instà a renunciar. I l'endemà de la seva renúncia, el president Rajoy i els partits i mitjans unionistes afirmaren que sense la Sindicatura Electoral el referèndum perdia la garantia democràtica. És a dir, acusaren el referèndum de manca de garanties just després d'haver fulminat l'òrgan que les aportava.

Deixant de banda el sarcasme, el cert és que, tot i haver renunciat, els cinc síndics s'enfronten ara a un judici en què se'ls demana una pena de 2 anys i 9 mesos de presó pels delictes de desobediència i d'usurpació de funcions. El seu serà el quart judici relacionat amb el referèndum d'autodeterminació del 2017, després del judici del Suprem, el de la cúpula dels Mossos i el de la Mesa del Parlament. I encara n'han de venir molts més. Diferents judicis però una sola causa general i la mateixa voluntat d'escarment contra aquelles i aquells que propiciaren que la ciutadania de Catalunya es pronunciés democràticament a través del seu vot.

Pel que fa als síndics, majoritàriament són acadèmics. I tot acadèmic, com a integrant de la comunitat universitària, té el deure (serveixi d'exemple el que estableix l'Estatut de la UAB, però a tots els estatuts d'universitats catalanes s'hi troben previsions semblants) d'atenir-se i donar plena efectivitat als principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat (art. 3). I no només això, també té el dret i el deure de transmetre la seva expertesa –en aquest cas com a politòlegs i juristes- a la societat que l'envolta a qui ha de fer retorn dels seus coneixements. Perquè la universitat a la qual pertany ha d'establir un diàleg constant amb la societat sobre què es projecta per "detectar i satisfer necessitats socials", "participar en les tasques i reptes col·lectius", "transferir coneixements", i "fomentar l'extensió dels valors propis de les institucions universitàries" (art. 187.3).

I exactament això és el que van fer els síndics. El Parlament els cridà – recordem que la Sindicatura Electoral es configurava com un òrgan independent i imparcial adscrit al Parlament de Catalunya i nomenat per ell- a què posessin a disposició de la ciutadania la seva expertesa, i que des d'ella vetllessin per la transparència i l'objectivitat del procés electoral, i l'exercici efectiu dels drets electorals. I elles i ells acceptaren l'envit per respecte a qui representa el Parlament –el poble de Catalunya- i pel deure com universitaris, juristes i politòlegs, de donar plena efectivitat, des dels seus coneixements, als principis abans esmentats, especialment als de llibertat, democràcia, justícia i igualtat.

El fet que aquesta setmana hagi coincidit amb una psicodèlica sentència que anul·lava una declaració de suport als presos polítics catalans, aprovada pel claustre de la Universitat de Barcelona (dictada per una jutgessa que sembla desconèixer què suposa el dret fonamental a l'autonomia universitària, l'abast del principi de neutralitat, la representativitat dels òrgans de govern universitaris o el dret a la llibertat d'expressió dels membres claustrals), sumat a aquesta persecució penal dels cinc síndics electorals que complien amb el que els seus estatuts respectius disposen, hauria de fer reaccionar a tota la comunitat universitària, se situïn llurs membres en qualsevol punt dels possibles del ventall ideològic.

Els quatre irresponsables que celebren aquella sentència (com es pot celebrar la limitació de drets fonamentals individuals i la pèrdua d'autonomia de la Universitat?), ahir somrients penjant selfies a la xarxa, i els que sostenen que els Síndics "s'ho han buscat", no han entès res de res. Aquí no hi ha posicions equidistants. Cal mullar-se una vegada més. Està en joc la llibertat de cinc persones que compliren amb la seva obligació universitària de respecte i promoció de la llibertat i la democràcia i està en joc, en conseqüència, el mateix futur de la Universitat i els valors que representa.