Va ser pujar a l’escenari i, després d’uns moments de titubeig, els nervis inicials en prendre la paraula, l’auditori ja era seu. Érem a la gala dels Premis Altaveu, a Sant Boi de Llobregat, aquest dijous, i el guardó atorgat a Rosalia no el va poder recollir ella perquè era a Nova York. Però la cantant de la veïna Sant Esteve Sesrovires va tenir l’encert de traslladar la missió a un bon amic, ni més ni menys que el gran Luis Troquel, que el va rebre en nom seu. I em sembla que ningú no ho podria haver fet millor.

El Luis, que no ho passa bé parlant en públic i que amb la tecnologia tal vegada tingui una relació una mica desordenada, ens va explicar, encara amb un somriure un xic tremolós -la processor aniria per dins- que no va saber el que era una nota de veu fins que Rosalia li'n va enviar una. Rialles a Can Massallera. Així solen comunicar-se des de fa temps, va afegir. I tot seguit, col·locant el mòbil davant del micròfon i mirant que no se li colés el whatsapp que no tocava, ens va convidar a escoltar-la a ella donant efusivament les “moltes, moltes gràcies” a l’Altaveu i subratllant que li feia “molta il·lusió” i que era un ”honorazo” ser premiada a la seva terra, el Baix Llobregat. 

Però més revelador encara va ser sentir com s’adreçava al seu amic en aquella intimitat d’una nota de veu, encara que destinada alhora a ser airejada: amb una extrema dolçor (“que t’estimo molt, ja ho saps”, “molts besitos, amor”) que a banda d’incomodar una mica (només una mica) el pobre Luis, contrasta amb la imatge de dona trencadora, l’estrella que domina l’escena, el barri i el món sencer en els seus vídeos. Descobrir aquesta Rosalia de veueta gairebé infantil, suau i sense filtres, és una cosa que als assistents a la gala de l’Altaveu li devem al Luis Troquel, que baixar de l’escenari aplaudit com un campió. Fins i tot Gay Mercader, un altre dels premiats i un home gens impressionable, es va entendrir.

En el món de la música hi ha un munt de figures valuoses que viuen a l’altre cantó dels focus, i el Luis n’és una. Periodista, compositor, lletrista, guionista de televisió (Cachitos!), ànima lliure i observador agudíssim de la música, trencants tots els prejudicis, tractant amb el mateix rigor un ídol llatí que el grup indie més cool, sempre amb un comentari a punt que et dona una perspectiva fresca sobre les coses. 

Però en Luis Troquel hi ha alguna cosa més. Un discret poder natural, un aura. Ell és qui va presentar, farà potser prop de quinze anys, Sílvia Pérez Cruz a Raül Fernández, Refree, feliços aliats després en projectes tan remarcables com el disc Granada. Recordo una joveníssima Sílvia, i un adolescent Miguel Poveda, acompanyant el Luis a concerts a aprendre i somiar. I igualment a través seu, el Raül va conèixer Rosalia, amb qui va enregistrar Los Ángeles, el debut d’ella. Sí, Luis Troquel, el talismà! I el creador: coautor, per exemple, de la lletra de Bagdad, delicada i mística cançó de Malamente. Fa anys es va embarcar a fer tot un disc deliciós, De Benidorm a Benicàssim, on hi van posar la veu artistes com ara Christina Rosenvinge, Jota (Los Planetas), Nacho Vegas, Fangoria o la mateixa Sílvia, que van respondre a la seva crida sense dubtar-ho.

Sí, tothom vol estar amb Luis Troquel, i és natural. Al voltant seu poden passar coses prodigioses, i a més no abunda la seva confluència de talent, alegria innata i desinterès pel protagonisme públic. Creieu-me si us dic que hi ha tant de plom i tant d’egocèntric sense causa en el món de la música que, com bé sap Rosalia i saben ara els assistents als premis Altaveu, hem fet molta sort tenint un Luis Troquel a les nostres vides.