Un millor 2020

«Per al 2020 només puc desitjar la construcció d'una sòlida alternativa de govern que permeti a qui encara creu en la unió un encaix digne de Catalunya dins d'Espanya»

01 de gener de 2020
Imagino que, en general, hem desitjat salut i amor, i les seves traduccions polítiques, harmonia i concòrdia, per a aquest any que simbòlicament comença l'1 de gener. Però hauríem d'admetre que, des del punt de vista polític, a Catalunya el 2020 es preveu força més convuls del que hauria de ser, tenint en compte el nivell de benestar, seguretat i llibertat que en general gaudeix la major part de la gent. Com que tenim una gran tendència a fixar-nos molt en el que ens manca i poc en el que ja tenim, continuaran sense esma les reivindicacions dels que demanen un estat independent com les d'aquells altres que creuen ridícula aquesta aspiració i han dissolt la seva ideologia en pro d'una unitat d'Espanya que pot ser molt convenient i fins i tot desitjable, però que només és viable des de la llibertat de voler-la.

Amb aquest panorama, els esdeveniments que han tancat l'any 2019, sobretot la recent sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras, tot i no ser tan clara com en sentits oposats uns i altres voldrien, no deixa de ser un cop a la imatge de l'Estat espanyol pel que fa les consideracions de quina hauria d'haver estat l'actuació processal del Tribunal suprem. Malgrat el fet cert que el TJUE no només critica i esmena Espanya ,i que no és aquest el país que rep més reconvencions de pes.

Jo sí que vull agrair tot el que ja tenim. Sempre és millorable, però és molt, si veiem amb justícia el món que ens envolta i que no ens ha de ser aliè. Però només puc desitjar una altra cosa: la construcció d'una sòlida alternativa de govern que permeti a qui encara creu en la unió un encaix digne de Catalunya dins d'Espanya que a la vegada doni, a qui ja reconeix internament haver-se equivocat optant per la independència, una possibilitat de votar una força política nova, regenerant i ponderada que defensi els valors que l'esquerranització del paisatge ha criminalitza. I que permeti iniciar el camí de retorn a una concòrdia que no hauria d'haver-se aparcat per entrar en aquesta espiral de crispació que ja compta una dècada.