L'ANC ha fet un gran servei al procés demanant el vot per a CiU, ERC i ICV-EUiA per igual, sense distincions, sense dir millor aquest o millor aquell. Un grandíssim servei. Primer, perquè ha deixat clar que el procés és de tots els que l'impulsen i que ningú no té dret a dir “el meu vot ajuda més a la consulta que el teu”.  Segon, perquè ha obligat els partits pro-consulta a eludir al màxim el combat cos a cos entre ells. No és casualitat que hàgim viscut la campanya més educada i constructiva que es recorda, llevat de petites anècdotes. I tercer, perquè ha anticipat el relat interpretatiu dels resultats que més li convé al procés: diumenge hem de mirar la suma dels tres, no qui arriba primer o qui arriba segon.

És important que els partits retinguin aquesta dada i en prenguin consciència. A mesura que el procés avanci i s'acosti a l'hora decisiva, la majoria dels ciutadans pro-consulta aniran posant en segon terme les seves preferències partidistes i tendiran a no perdonar comportaments polítics que posin en perill l'èxit de l'empresa. Marcar el propi perfil per garantir la pluralitat del procés, sí. Posar en perill l'èxit de l'empresa, no. Qui no sàpiga captar aquesta demanda de responsabilitat quedarà molt retratat i per a molt temps.

Els ciutadans també hi hem de posar el que ens toca. I el que ens toca és no fallar en els moments clau. L'11 de setembre serà un moment clau, és clar, però aquest diumenge també ho és. Cada vegada que tinguem l'oportunitat de demostrar la massiva base popular del procés ho hem de fer, i el 25-M és la primera oportunitat que tenim d'omplir les urnes després de la Via Catalana. És la primera oportunitat que tenim de demostrar empíricament (no en enquestes) que cada cop som més, que no ens rendirem, que volem votar i que votarem. A Brussel·les i a totes les cancelleries estaran molt pendents dels resultats a Catalunya, no en tingueu cap dubte. Enviem-los un missatge ben nítid.