La manifestació de la Diada d'aquest any ha marcat un punt d'inflexió, un abans i un després en la història d'una Catalunya amb més de tres segles d'ocupació espanyola. Un milió i mig de persones al carrer reivindicant la independència de Catalunya no va deixar a ningú indiferent, i va aconseguir copsar tot l'interès de la premsa mundial. Davant aquest fet sense precedents, el president Mas no en va voler quedar al marge i va apostar fermament per recollir aquell clam multitudinari i donar-li una resposta fent explícit el seu suport i la seva complicitat amb la reivindicació.

La resposta de Mas va ser la convocatòria d'unes eleccions anticipades, un cop confirmat que Espanya tancava la porta als morros dels catalans a un pacte fiscal; principal eix sobre el que pivotava el programa electoral de CiU al 2010. Ara Mas es presenta a les eleccions amb un referèndum per l'estat propi sota el braç. Un referèndum que ja ha advertit que farà tant si és emparat en la legalitat espanyola o en la legalitat internacional i amb el qual els catalans podrem traslladar el clam de la Diada a les urnes per dir que volem tenir el nostre estat dins de la UE, que volem la independència.

Durant els meus anys de militància a la JNC i a CDC mai vaig tenir la percepció que s'apostava per agafar el camí cap a la independència en un termini breu, en una legislatura; la gestió del mentrestant era l'excusa per deixar passar el temps i no fer aquest pas decisiu i imprescindible per la supervivència cultural i econòmica de la nació. Però el gir copernicà del president Mas ha deixat descol·locats els partits independentistes, que han vist com el president de la Generalitat prenia una direcció clara cap a la construcció de l'estat propi. En aquest escenari, una gran majoria de catalans, molts dels quals potser mai han votat Convergència i Unió, “cediran” el seu vot a Mas.

Davant aquesta mobilització ciutadana a favor de la independència i que si tot va bé quedarà palesa en la propera legislatura, l'Espanya més furibunda ha engegat tota la seva maquinària més miserable contra qui encapçala les aspiracions independentistes del poble de Catalunya. Infàmies, calúmnies i difamacions que llança Espanya contra el candidat de CiU sense parar-se a pensar ni tant sols si poden ser constitutives de delicte i subjectes d'una querella criminal. És el “mejor unidos” fet persecució, convertit en assetjament.

Aquestes eleccions seran decisives; el món ha de veure que a Catalunya hi ha una majoria clara i indiscutible de catalans que volem tenir el nostre estat, la independència de la nació catalana. No debades, més de 85 mitjans internacionals s'han acreditat per cobrir la nit electoral. És per això que jo votaré el president Mas, perquè serà ell qui liderarà aquest procés; té tot el país que ho demana i que l'observarà pas a pas.

En aquesta cruïlla història que suposa el 25N només tenim dues opcions: apostar pel model cap a la independència seguit per Escòcia o el que ha seguit el Quebec. El primer des de la majoria absoluta va endavant. El segon, des de la fragmentació parlamentària va per llarg. En un moment excepcional com l'actual cal apostar pel model escocès i donar una majoria excepcional al president Mas. Perquè faci la consulta aquests quatre anys. Poder donar un missatge rotund al món: Catalunya vol ser el proper estat d'Europa.