La nit del dijous 5 al divendres dia 6 moria, a la llunyana Sud-àfrica, Nelson Mandela. Mandela, l'home del diàleg, l'home que va lluitar contra l'Apartheid, l'home que va aconseguir unir el seu país, l'home coherent, conseqüent amb els seus principis i les seves accions, honest, símbol, perseverant i lluitador. El món és una mica més petit sense Madiba, certament.
 
L'endemà de la mort de Nelson Mandela, el 6 de desembre, es complien 35 anys de la Constitució Espanyola, aquell marc legal que els partits espanyols han convertit en una espècie de mantra, en una llei intocable al servei de la suposada estabilitat del "Regne d'Espanya". Pel catalans, que ja considerem trencat el pacte constitucional després de l'agressió a l'Estatut de l'any 2010 per part del Tribunal Constitucional, aquesta Constitució ja no és vàlida. I pels joves catalans, que no la vam votar, aquest text legal és com una espècie de fotografia del passat que rebutgem enèrgicament. Nosaltres volem emprendre el nostre propi camí, i el primer pas serà la consulta aquest 2014. El procés ja no té retorn. El procés és imparable. Cap llei és digne ni té prou força per frenar la voluntat de progressar de tot un poble.
 
Aquesta setmana passada també ens deixava Joana Raspall, escriptora i bibliotecària, treballadora incasable en favor de la cultura i la llengua catalana. El món encara es feia una mica més petit. Moria dimecres 4 de desembre a l'edat de 100 anys. Un dia després, el Tribunal Suprem confirmava una nova agressió a la immersió lingüística, un model pedagògic d'èxit avalat per tots els estudis, pels resultats dels centres i pel dia a dia de l'escola catalana. La sentència dibuixa un camí que podria acabar amb la possibilitat de que els alumnes es puguin separar en funció de la llengua. La Generalitat, una vegada més, recorrerà a la sentència, però a ningú se li escapa que el menysteniment a l’escola, a la llengua i a la potestat legislativa del Parlament de Catalunya, es va fent cada vegada més evident.
 
El món és avui una mica més petit sense Madiba i sense Joana Raspall. L'un, exemple de lluita per la igualtat i la llibertat. L'altre, "salvadora dels mots" i de la nostra llengua. Nosaltres, humilment, seguirem el seu llegat des del nostre fer i desfer de cada dia.