El passat dilluns 9 d’octubre s’anunciava la guanyadora del Premi Nobel d'Economia, Claudia Goldin. És la tercera dona en la història dels Nobel en guanyar el premi en la categoria d’economia. Més enllà del que suposa per a la representació de les dones i l’ideari col·lectiu que una dona guanyi un premi com aquest en una àrea del coneixement dominada pels homes, és també un reconeixement al seu camp d’estudi. Goldin ha dedicat la seva carrera professional a estudiar el paper de les dones en el mercat laboral i la bretxa salarial de gènere, un tema crucial per a avançar cap a una societat més igualitària.
En la història dels Premis Nobel, quasi 900 homes l’han guanyat envers 60 dones. En el cas de l’àrea d’economia, el premi s’entrega des del 1969 i Goldin ha estat la tercera dona a aconseguir-lo, la primera a fer-ho en solitari. Les dones sempre han format part de l’economia, tant com administradores de la llar, com a treballadores (assalariades i no assalariades) o com a investigadores. De fet, en el seu discurs d’acceptació del premi Nobel el 1976, Milton Friedman admetia que gran part del treball pel qual se l’estava reconeixent l’havia escrit la seva col·lega Anna Schwartz. Ella mai va rebre el premi Nobel i vam haver d’esperar fins al 2009 perquè una dona, l’economista Elinor Ostrom, rebés aquest reconeixement per primer cop (i va ser compartit amb un home). Atorgar aquest premi a Claudia Goldin no només és important perquè reconeix el paper de les dones en l’estudi de l’economia, sinó perquè també reconeix que el que estudien elles no són “coses de dones”, sinó que la seva recerca és d'interès general i clau per a millorar les nostres societats.
La professora Goldin ha dedicat la seva carrera professional a l’estudi històric i econòmic del paper de les dones en el mercat laboral i les causes de la bretxa salarial de gènere. A través del seu estudi de dades històriques ha demostrat com la píndola anticonceptiva va permetre a les dones en edat fèrtil als Estats Units aconseguir estudis universitaris, endarrerir l’edat de casar-se i construir carreres professionals. La seva recerca sobre la píndola ha inspirat altres, entre els quals es troben estudis que mostren que la interrupció voluntària de l’embaràs també ha ajudat les dones a impulsar la seva carrera universitària i professional. Goldin va ser una de les primeres a recopilar i estudiar dades històriques que li van permetre apuntar a l’estigma i les normes socials i de gènere com a explicació de per què les dones van sortir del mercat laboral durant la industrialització d’Europa i els EUA. Goldin també ha mostrat com durant els anys 70 als EUA, amb el creixement del sector dels serveis, les normes socials van canviar i les dones van començar a allargar la seva formació postobligatòria, amb l’expectativa de tenir una carrera professional més llarga i amb menys interrupcions.
Una de les majors contribucions de Goldin ha estat entendre les causes de la bretxa salarialde gènere. Encara que inicialment aquestes diferències salarials s’atribuïen a les eleccions diferents que feien homes i dones sobre la seva educació i llocs de treball, els estudis més recents impulsats per Goldin apunten al treball de cures com a explicació de la bretxa salarial. La seva recerca apunta que les dones, després de ser mares, tenen salaris més baixos i treballen menys que altres dones sense fills i els homes, tant els que són pares com els que no. A més, troba que els pares guanyen més i treballen més que abans de ser-ho. Així mateix, aquestes diferències persisteixen al llarg del temps i quan els fills i filles ja són grans. En els últims anys, Goldin ha remarcat la importància de trencar amb aquests rols tradicionals de gènere i que els homes també s’encarreguin del treball de cures. En podeu llegir més en els següents articles que resumeixen la seva feina: aquí, aquí i aquí.
Aquest premi Nobel no és només per Goldin, sinó per a totes les dones en un camp com el de l’economia, que encara avui segueix fortament masculinitzat. Les dones només representen un 15% de les catedràtiques d’economia a Espanya i la xifra no ha canviat gaire en els últims 20 anys. Ja fa anys que les dones són majoria en els estudis de grau d’economia i en molts màsters dins de la disciplina, però la majoria de professors continuen sent homes. Els manuals i articles d’investigació que s’estudien també estan escrits majoritàriament per homes. Els exemples que es donen a classe els protagonitzen homes i tracten sobre temes considerats tradicionalment masculins. I jo em pregunto, quina economia s’està ensenyant a les facultats? La prova és un dels conceptes bàsics de la disciplina, l’homo economicus, un ésser racional que actua per interès propi únicament i que representa l’individu central de l’economia. Aquest terme va ser encunyat per l’economista Adam Smith, qui irònicament va viure tota la seva vida amb la seva mare, qui li cuinava i servia el sopar cada nit de manera desinteressada. Sembla que la seva mare no podia ser l’agent principal de l’economia.
En la seva recerca, Goldin se centra principalment en les preferències individuals dels homes i les dones i les seves eleccions, sense qüestionar gaire què porta a homes i dones a escollir diferent. El seu treball ha estat pioner en molts aspectes i ha situat al centre de l’estudi econòmic qüestions reivindicades per les feministes durant anys. Tot i això, Goldin presenta conclusions que no molesten al sistema heteropatriarcal i capitalista. La major part de la seva feina no qüestiona perquè les dones assumeixen el treball de cures o per què aquest no compta amb reconeixement social. La seva feina ha obert les portes a altres economistes que estudien aquest tema, algunes des de perspectives feministes més incòmodes, però aquest premi justament ens recorda quines persones i quin tipus de recerca mereix el reconeixement de l’acadèmia. Les persones més crítiques i amb perspectives econòmiques més heterodoxes i, en general, que no treballen en universitats del Nord Global continuen sent marginades per l’economia més mainstream.
En tota la meva vida universitària no em van presentar mai la feina de Claudia Goldin fins que vaig arribar a una assignatura optativa d’economia de gènere, impartida per una gran professora i economista, la Libertad González. Allí va ser quan vaig descobrir que els meus interessos també tenien cabuda dins de l’estudi de l’economia i vaig decidir dedicar-m’hi. Espero i desitjo que, després de guanyar el premi Nobel, la recerca de la Claudia Goldin formi part dels plans docents de totes les facultats d’economia i que es reconegui la gran contribució que fan les dones, i tots els altres col·lectius que no són el prototip d’economista neoclàssic, a l’estudi de l’economia.
Agraïments: a totes les dones de l’Espai08 per les seves contribucions
En la història dels Premis Nobel, quasi 900 homes l’han guanyat envers 60 dones. En el cas de l’àrea d’economia, el premi s’entrega des del 1969 i Goldin ha estat la tercera dona a aconseguir-lo, la primera a fer-ho en solitari. Les dones sempre han format part de l’economia, tant com administradores de la llar, com a treballadores (assalariades i no assalariades) o com a investigadores. De fet, en el seu discurs d’acceptació del premi Nobel el 1976, Milton Friedman admetia que gran part del treball pel qual se l’estava reconeixent l’havia escrit la seva col·lega Anna Schwartz. Ella mai va rebre el premi Nobel i vam haver d’esperar fins al 2009 perquè una dona, l’economista Elinor Ostrom, rebés aquest reconeixement per primer cop (i va ser compartit amb un home). Atorgar aquest premi a Claudia Goldin no només és important perquè reconeix el paper de les dones en l’estudi de l’economia, sinó perquè també reconeix que el que estudien elles no són “coses de dones”, sinó que la seva recerca és d'interès general i clau per a millorar les nostres societats.
La professora Goldin ha dedicat la seva carrera professional a l’estudi històric i econòmic del paper de les dones en el mercat laboral i les causes de la bretxa salarial de gènere. A través del seu estudi de dades històriques ha demostrat com la píndola anticonceptiva va permetre a les dones en edat fèrtil als Estats Units aconseguir estudis universitaris, endarrerir l’edat de casar-se i construir carreres professionals. La seva recerca sobre la píndola ha inspirat altres, entre els quals es troben estudis que mostren que la interrupció voluntària de l’embaràs també ha ajudat les dones a impulsar la seva carrera universitària i professional. Goldin va ser una de les primeres a recopilar i estudiar dades històriques que li van permetre apuntar a l’estigma i les normes socials i de gènere com a explicació de per què les dones van sortir del mercat laboral durant la industrialització d’Europa i els EUA. Goldin també ha mostrat com durant els anys 70 als EUA, amb el creixement del sector dels serveis, les normes socials van canviar i les dones van començar a allargar la seva formació postobligatòria, amb l’expectativa de tenir una carrera professional més llarga i amb menys interrupcions.
Una de les majors contribucions de Goldin ha estat entendre les causes de la bretxa salarialde gènere. Encara que inicialment aquestes diferències salarials s’atribuïen a les eleccions diferents que feien homes i dones sobre la seva educació i llocs de treball, els estudis més recents impulsats per Goldin apunten al treball de cures com a explicació de la bretxa salarial. La seva recerca apunta que les dones, després de ser mares, tenen salaris més baixos i treballen menys que altres dones sense fills i els homes, tant els que són pares com els que no. A més, troba que els pares guanyen més i treballen més que abans de ser-ho. Així mateix, aquestes diferències persisteixen al llarg del temps i quan els fills i filles ja són grans. En els últims anys, Goldin ha remarcat la importància de trencar amb aquests rols tradicionals de gènere i que els homes també s’encarreguin del treball de cures. En podeu llegir més en els següents articles que resumeixen la seva feina: aquí, aquí i aquí.
Aquest premi Nobel no és només per Goldin, sinó per a totes les dones en un camp com el de l’economia, que encara avui segueix fortament masculinitzat. Les dones només representen un 15% de les catedràtiques d’economia a Espanya i la xifra no ha canviat gaire en els últims 20 anys. Ja fa anys que les dones són majoria en els estudis de grau d’economia i en molts màsters dins de la disciplina, però la majoria de professors continuen sent homes. Els manuals i articles d’investigació que s’estudien també estan escrits majoritàriament per homes. Els exemples que es donen a classe els protagonitzen homes i tracten sobre temes considerats tradicionalment masculins. I jo em pregunto, quina economia s’està ensenyant a les facultats? La prova és un dels conceptes bàsics de la disciplina, l’homo economicus, un ésser racional que actua per interès propi únicament i que representa l’individu central de l’economia. Aquest terme va ser encunyat per l’economista Adam Smith, qui irònicament va viure tota la seva vida amb la seva mare, qui li cuinava i servia el sopar cada nit de manera desinteressada. Sembla que la seva mare no podia ser l’agent principal de l’economia.
En la seva recerca, Goldin se centra principalment en les preferències individuals dels homes i les dones i les seves eleccions, sense qüestionar gaire què porta a homes i dones a escollir diferent. El seu treball ha estat pioner en molts aspectes i ha situat al centre de l’estudi econòmic qüestions reivindicades per les feministes durant anys. Tot i això, Goldin presenta conclusions que no molesten al sistema heteropatriarcal i capitalista. La major part de la seva feina no qüestiona perquè les dones assumeixen el treball de cures o per què aquest no compta amb reconeixement social. La seva feina ha obert les portes a altres economistes que estudien aquest tema, algunes des de perspectives feministes més incòmodes, però aquest premi justament ens recorda quines persones i quin tipus de recerca mereix el reconeixement de l’acadèmia. Les persones més crítiques i amb perspectives econòmiques més heterodoxes i, en general, que no treballen en universitats del Nord Global continuen sent marginades per l’economia més mainstream.
En tota la meva vida universitària no em van presentar mai la feina de Claudia Goldin fins que vaig arribar a una assignatura optativa d’economia de gènere, impartida per una gran professora i economista, la Libertad González. Allí va ser quan vaig descobrir que els meus interessos també tenien cabuda dins de l’estudi de l’economia i vaig decidir dedicar-m’hi. Espero i desitjo que, després de guanyar el premi Nobel, la recerca de la Claudia Goldin formi part dels plans docents de totes les facultats d’economia i que es reconegui la gran contribució que fan les dones, i tots els altres col·lectius que no són el prototip d’economista neoclàssic, a l’estudi de l’economia.
Agraïments: a totes les dones de l’Espai08 per les seves contribucions