Diuen que la vida mai és blanca o negra, diuen que la felicitat depèn, entre d'altres moltes coses, de saber apreciar els matisos i els colors. Així doncs, i n'escullo dos a l'atzar, és més de malves i de grisos. Aquest és el consell que em va donar un bon amic ja fa un temps i sempre penso, en el meu fer i desfer de cada dia, que la va encertar. Mica en mica he anat descobrint que aquest consell també és aplicable al nostre repte col·lectiu de país i sobretot al repte generacional que els joves d'avui tenim davant.
 
Dissabte la Joventut Nacionalista de Catalunya organitzava una jornada que vam titular "Joves, pensem un nou país!". Una matinal interessant debatent sobre ocupació, formació,regeneració, i participació política. Volíem sentir opinions diverses i plurals. Sempre he pensat que les organitzacions polítiques juvenils ens hem d'obrir, el món és tan gran!
 
Així doncs, reflexionàvem, des d'una òptica jove, sobre quin país volem per demà. La nostra és una generació, que malgrat té problemes i pateix encara la cara més amarga de la crisi, té per davant el repte més important que d'altres generacions joves hagin tingut. Alguns foren els de la resistència; d'altres foren els del restabliment dels drets democràtics i l'autonomia; d'altres han contribuït a construir una nació catalana moderna i puixant malgrat els entrebancs que ens ha posat i ens posa l'Estat espanyol. La nostra té el doble repte de vèncer i dibuixar el nou país. I dibuixar-lo de nou sabent que a la vida no tot és blanc o negre però que estem en condicions de guanyar la llibertat i de ser ciutadans d'un nou estat. Així doncs el repte és majúscul, i no ens podem permetre de defugir-lo. Fer-ho seria com renunciar als valors i actituds inherents a la nostra condició de joves. N'hem de voler ser protagonistes. Com a generació hem de voler liderar aquest doble procés: convèncer i construir.
 
Mentre escric, i sabent que tinc ben interioritzat el consell d'aquell bon amic, immediatament se'm desvetlla la curiositat de saber si sabrem construir el millor país del món. Ho provarem, es clar que sí! Però ho fem i ho farem essent conscients que no hi ha repte més bonic per una generació que el de poder dibuixar i protagonitzar el país dels seus somnis: un país lliure, just, pròsper i obert al món. I, és clar, un país ple de matisos, un país de malves i grisos, un país feliç i il·lusionat amb el seu present i el seu futur.