Ja ho he dit altres vegades, no hi ha cap certesa científica que la Catalunya independent serà un país millor que l’actual Catalunya dependent. L’única garantia que et dóna la independència és que tindràs les mateixes eines que tenen els altres estats per resoldre els teus problemes i afrontar els teus reptes: les eines pròpies d’un estat. Després aquestes eines les pots utilitzar bé o malament, per tant la decisió que ens toca prendre és si volem les eines o no les volem.

Tot i no existir la certesa científica, crec que és raonable pensar que el resultat del procés d’independència serà un país millor que l’actual. En l’àmbit econòmic, per exemple, és raonable pensar que un país que controla els seus recursos fiscals se’n pot sortir millor que un país que pateix un drenatge fiscal sistemàtic i que a més depèn de les transferències que li arriben d’un altre govern. També és raonable pensar que un país que es pot finançar les seves infraestructures clau se’n sortirà millor que no un país que ha hagut d’esperar a 2009 per tenir un aeroport digne d’aquest nom i que encara està esperant el corredor mediterrani que li permeti potenciar les seves empreses exportadores.

Però no tot és l’economia. Hi ha coses tant o més importants que l’economia, com la qualitat democràtica, els drets socials i individuals o la reducció de les desigualtats de tot tipus. I aquesta setmana hem viscut episodis molt il·lustratius al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya que ens fan pensar que també és raonable pensar que en aquests àmbits el nou país serà millor. Després dels fets d’aquesta setmana, sabem que a la Catalunya dependent la dació en pagament no existirà, que el dret a l’avortament pràcticament desapareixerà i que els ciutadans no podrem anar als tribunals apel·lant al principi de justícia universal. I això serà així malgrat que en els tres temes al Parlament de Catalunya hi ha majoria amplíssimes defensant la posició contrària.

En els darrers 30 anys, moltes coses les hem fet igual de malament que l’Estat espanyol. Tenim molta merda en els armaris, i de fet moltes de les coses que l’Estat espanyol ha fet malament han comptat amb la imprescindible col·laboració de les grans forces polítiques catalanes. Això és un fet. Però també ho és que en tots aquells àmbits on el Parlament de Catalunya ha pogut legislar i generar models propis, en tots, el resultat ha estat més avançat, progressista i garantista que les lleis vigents per a la resta de l’Estat.

Ni som ni serem perfectes, però em sembla molt difícil de defensar la idea que la Catalunya independent serà un país pitjor que la Catalunya dependent. De fet, l’evidència i el sentit comú fan pensar que, probablement, serà un país millor.