La concentració que ha convocat l'Assemblea Nacional Catalana pel proper 11 de setembre serà un èxit. Serem molts milers els qui sortirem al carrer aquella tarda. Hi ha un munt de motius per a ser-hi. I, en una societat exhausta per la perversa combinació de crisi econòmica i espoli fiscal, cadascú troba el fil que el mena inexorablement al passeig de Gràcia.

Hi ha els qui de sempre han estat i són independentistes. Hi ha els qui, davant de l'actitud agressiva dels governs espanyols contra Catalunya s'hi han tornat. Hi ha els qui sense plantejar-se nítidament la sortida de l'Estat reclamen un canvi radical en la relació Catalunya- Espanya. Hi ha els catalanistes de sempre, disposats a aixecar la veu en defensa de les amenaces sobre la nació catalana...

És la mostra d'un país plural que s'adona que la solució adoptada a la transició política espanyola ja no serveix per a les aspiracions catalanes. Podia haver- ho fet. Si no s'hagués generalitzat el model autonòmic amb el pervers “cafè per a tothom” Si els sistemes de finançament successius haguessin posat fi a la balança fiscal més desequilibrada del mon. Si el respecte a la nostra llengua, als nostres símbols i a Catalunya mateix hagués presidit l'actuació dels partits polítics estatals i de bona part de la societat espanyola. No ha estat així i per tant cal posar-ho de manifest davant l'opinió pública internacional de manera que el soterrat conflicte català esclati com una de les majors injustícies comeses en el planeta. Com diu el president Mas, ara toca la transició nacional.

Sortir al carrer per la Diada té sobretot aquest sentit. El de dir prou a la injustícia catalana. Fer sentir el nostre clam al mon. Avisar als governants espanyols que no estem disposats a tolerar el menyspreu davant les nostres demandes, sovint tant mesurades i raonables.

Molts ciutadans m'han explicat que seran a la concentració amb aquest esperit patriòtic però a més volent expressar també un suport al president i al Govern tant en la seva proposta de pacte fiscal com en la seva ferma actitud de defensa dels drets i dels interessos dels catalans. M'hi sumo i espero que a la força de la raó poden afegir la raó de la força d'un poble que ja no és resignat...