Un pla contra la convivència

28 de gener de 2014
El president del Govern espanyol va anunciar dilluns passat que tenia “un pla per a Catalunya”. Aquest pla, a banda d’incloure gestos gens democràtics a l’estil “mentre sigui president no hi haurà independència ni a Catalunya ni a cap altre territori espanyol” o oposar-se a la celebració de la consulta que demana la majoria del Parlament de Catalunya, apel·la a l’origen dels catalans i les catalanes.

Concretament, Rajoy va declarar que treballarà per “incrementar els llaços que sempre han unit al conjunt dels catalans, les persones que viuen a Catalunya i no hi han nascut, amb el conjunt dels espanyols”. I aquestes paraules són greus i fan por. Divideixen els catalans que han nascut a Catalunya i als que han nascut a la resta de l’Estat espanyol, i ignoren els que no han nascut ni a un lloc ni a un altre. Certament, aquesta afirmació dista radicalment del model de convivència i cohesió social tan propis del nostre país on històricament s’ha considerat català qui viu i treballa a Catalunya.

No podem permetre que des del govern del PP es pretengui dinamitar el procés cap al dret a decidir intentant fracturar la societat catalana. No es pot utilitzar l’origen de les persones, ni la llengua, ni la cultura, per confrontar un poble que vol decidir el seu futur en unes urnes. És indignant que Sánchez-Camacho equipari el procés a Catalunya amb el terrorisme d’ETA. Totes aquestes són mostres de temor i ràbia d’un PP que s’ha adonat que hi ha un poble que cívicament i pacíficament demana  ser preguntat sobre com vol viure en el futur.

Avui, els catalans d’origen divers, que conformem una nació construïda des de la diversitat, reaccionem contra el tracte injust rebut per part de l’estat espanyol demanant poder decidir. Reaccionem cap a qui va recollir firmes i va impulsar un recurs d’inconstitucionalitat contra el nostre Estatut, i reaccionem contra un maltractament fiscal sostingut en el temps. Està clar que, tard o d’hora, es recull el que s’ha sembrat.

Som una nació i, per això, tenim el dret a decidir. I mai ningú ens ho podrà negar ni impedir. Estimem la democràcia i la llibertat. I aquesta esperança, i la certesa que junts podem construir i viure en una Catalunya lliure i millor, són la nostra força que hem d’utilitzar contra aquells plans que es basen en l’amenaça i la por, i que pretenen esquinçar la nostra societat.