Òmicron. Tres síl·labes que pronunciem encara quasi des de la incredulitat. Una lletra grega que ha tornat a capgirar les previsions en una pandèmia que muta a una velocitat que no concedeix treva per pair tants estralls. Hem d'admetre que hem topat de nassos amb un problema de gestió de les expectatives. Ens vam aferrar individualment i col·lectiva, socialment i política, a un procés de vacunació d'èxit per poder situar les nostres vides en el calendari preCovid. I, certament, la vacunació ha estat i continua sent determinant per frenar la gravetat de la malaltia i evitar que el balanç de defuncions continués al mateix ritme en una tragèdia sense precedents. Qui ho negui, és negligent, abona tesis paral·leles sense fonament i dona l'esquena a l'evidència científica. Assolit, però, més d'un 75% de la població vaccinada al nostre país, la realitat és que una lletra grega ens colpeja per recordar-nos que no, que el túnel del qual potser vam creure que estàvem sortint es fa més llarg. 

A plom ens cau una nova onada de contagis que, per força, ens aboca a redefinir les setmanes que vindran per moltes resistències personals, polítiques i econòmiques que hi hagi. Hem assajat una "normalitat" amb mascaretes però amb molta menys distància social que no és més que un miratge del que crèiem que seria i no ha estat. I en aquest reflex movedís i sufocant ens hem quedat atrapats. Preguntem-nos si, un cop vacunats, hem continuat portant la mascareta quan ens hem trobat en espais tancats amb altres bombolles. Si hem obert finestres a l'hora de l'àpat o hem renunciat a trobades gran format. O si, per contra, hem cregut que ja estàvem protegits perquè ja teníem la pauta completa.

Preguntem-nos on ha quedat el teletreball que tant clau havia de ser per reduir interaccions i, per tant, contagis. Com gestionem la contradicció de no anar a sopars d'empresa quan els companys de feina sovint són més bombolla nostra que familiars que veurem per Nadal i, a més, la legislació és confusa sobre l'ús de la mascareta perquè diu que no és obligatòria si hi ha la separació suficient entre treballadors. Preguntem-nos també com es gestiona políticament demanar que no es facin trobades de feina gastronòmiques prenadalenques i, al mateix temps, promoure campanyes per fomentar la restauració. O que hàgim de mostrar el passaport Covid per accedir al restaurant on se soparà amb els companys i que no sigui necessari a la feina. 

Sumem setmanes parlant del certificat Covid, d'una mesura poc lesiva més pensada com a incentiu per potenciar la vacunació que no pròpiament com a eina per evitar contagis -el conseller Argimon va admetre que no hi havia prou recorregut per concloure si és eficient per controlar l'increment d'infeccions. Embrancats en la sofisticació que permeten les tecnologies, probablement hem relegat a un segon pla les tres regles més bàsiques en pandèmia: la mascareta, la distància social i la ventilació. Segurament perquè, com a éssers socialitzadors esgotats, frustrats, astorats per la imprevisibilitat de tot plegat i confusos entre restriccions contradictòries són les que més ens costen d'assumir. Especialment pel que fa a trobar-nos.

Ens debatem constantment entre allò que volem o necessitem des del punt de vista individual i el que convé per preservar el bé col·lectiu. De la mateixa manera que els governs es resisteixen ara a admetre que les mesures que les instàncies internacionals i els experts reclamen ara per contenir la sisena onada impliquen noves afectacions socials i econòmiques. Probablement d'un impacte diferent a quan la majoria de la població no estava vacunada, però inevitablement lesives en alguna mesura. A les portes del Nadal, però, no sembla que aquí s'estigui disposat a assumir el preu de la impopularitat en un context de fatiga social i de ressentiment empresarial. I, probablement, hi hagi qui defensi que ni es vol ni es pot per motius econòmics. La incògnita és si aquesta onada tornarà a posar al límit el sistema sanitari. 

La vacunació és el factor diferencial, però sorprèn com sent tan crucial continua sense abordar-se una estratègia a nivell mundial. S'estan començant a vacunar els infants i a posar terceres dosis mentre no s'afronta el debat dels milions de persones que no en tenen ni una. No escoltem dirigents polítics fent una aposta global clara per evitar que consumim tot l'alfabet grec. Òmicron hauria de ser suficient per esmenar a escala internacional com s'ha afrontat aquesta pandèmia. Bona part dels epidemiòlegs i de la comunitat científica està demanant que allò que no s'ha fet per solidaritat es faci, almenys, per egoisme. Perquè sí, som societats egoistes que ens vacunem i acte seguit ens abracem tancant els ulls per intentar imaginar que ja hem travessat el túnel i estem governats per un imperatiu econòmic que ens sotmet a la contradicció.