Un tema de drets
«Reconèixer els drets legalment a persones que 'no s’ajusten' als barems de normalitat de la societat patriarcal és un pas endavant»
ARA A PORTADA
-
Sánchez recorre a una consulta pública per carregar-se de raons contra l'opa hostil al Sabadell Bernat Surroca Albet
-
La consulta de Sánchez electritza el Cercle i treu l'opa del carril financer Bernat Surroca Albet | Pep Martí i Vallverdú
-
-
-
Sáenz de Santamaría també fuig d'estudi amb l'operació Catalunya: «No en tinc cap coneixement» Redacció

- Carme Porta
- Activista i exdiputada
18 de març de 2023
El debat que hi ha hagut a l’Estat sobre l’aprovació de l’anomenada “llei trans” -que, de fet, és més àmplia i el títol així ho recull: llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI- ha estat encès i força agre.
Han estat curioses les aliances establertes en contra del reconeixement legal de les persones transgènere. Si bé fa uns anys un autocar lligat a l’extrema dreta passejava la seva transfòbia pels carrers, els darrers temps el debat ha unit persones de molts diferents orígens polítics i ideològics en contra d’aquests drets. Alguns referents importants de la lluita dels anys 70 i 80 per la igualtat han decidit que hi havia persones de primera i de segona i que no tothom pot tenir els mateixos drets. Personalment, m’ha entristit molt, i col·lectivament ha estat un trencament amb el compromís per una igualtat que s’ha destapat com a incompleta.
[noticiadiari]2/236206[/noticiadiari]
La llei és una llei necessària per a la convivència i per a la pròpia identitat, no es pot negar el dret a accedir al que és essencial. El dret al propi cos és més que un lema del moviment feminista -el moviment més important i realment revolucionari dels darrers anys al meu entendre-, és un dret que se’ns ha negat a les dones que hem nascut biològicament dones, un dret no assolit encara i que no ens poden negar ni podem negar. Hi ha persones intersexuals, que neixen amb un sexe no definit clarament o que no s’ajusta biològicament al que es considera mèdicament com a masculí i femení. Hi ha persones que neixen amb un sexe biològic que no és el que realment viuen i volen viure. No tenen dret a desenvolupar un dret essencial? El dret a ser? El dret al propi cos? Entenc que reconèixer els drets legalment a persones que “no s’ajusten” als barems de normalitat que la societat patriarcal ens ha posat al davant és un pas endavant en la lluita pels drets.
Les lluites no són exemptes de debats, de contradiccions. Personalment, en tinc i moltes, inclús sobre aquesta qüestió. En un moment en què les dones no hem assolit, ni de lluny, tots els drets; en un moment en què els drets de les dones estan en qüestió en temes tan sagnants com les violències masclistes. En aquests moments ens hem de qüestionar el gènere? La resposta és que possiblement és el que ens farà avançar.
L’empoderament de les dones és fonamental davant les agressions constants de drets, l’empoderament de totes les dones. Les dones trans -i totes les persones trans- són un dels col·lectius més vulnerabilitzats arreu del món, pateixen violències extremes i molts estats tenen lleis que les condemnen a mort o a penes de presó pel fet de ser. Les dones som menyspreades, invisibilitzades, minoritzades... Som el 51% de la població mundial, però seguim amb els drets retallats i patint violències i discriminacions enormes. L’aliança per empoderar-nos, per avançar en els drets de totes, és fonamental. La lluita contra els drets d’altres que no són com tu és un sense sentit en una societat que vol ser democràtica i acabar amb les discriminacions.
Han estat curioses les aliances establertes en contra del reconeixement legal de les persones transgènere. Si bé fa uns anys un autocar lligat a l’extrema dreta passejava la seva transfòbia pels carrers, els darrers temps el debat ha unit persones de molts diferents orígens polítics i ideològics en contra d’aquests drets. Alguns referents importants de la lluita dels anys 70 i 80 per la igualtat han decidit que hi havia persones de primera i de segona i que no tothom pot tenir els mateixos drets. Personalment, m’ha entristit molt, i col·lectivament ha estat un trencament amb el compromís per una igualtat que s’ha destapat com a incompleta.
[noticiadiari]2/236206[/noticiadiari]
La llei és una llei necessària per a la convivència i per a la pròpia identitat, no es pot negar el dret a accedir al que és essencial. El dret al propi cos és més que un lema del moviment feminista -el moviment més important i realment revolucionari dels darrers anys al meu entendre-, és un dret que se’ns ha negat a les dones que hem nascut biològicament dones, un dret no assolit encara i que no ens poden negar ni podem negar. Hi ha persones intersexuals, que neixen amb un sexe no definit clarament o que no s’ajusta biològicament al que es considera mèdicament com a masculí i femení. Hi ha persones que neixen amb un sexe biològic que no és el que realment viuen i volen viure. No tenen dret a desenvolupar un dret essencial? El dret a ser? El dret al propi cos? Entenc que reconèixer els drets legalment a persones que “no s’ajusten” als barems de normalitat que la societat patriarcal ens ha posat al davant és un pas endavant en la lluita pels drets.
Les lluites no són exemptes de debats, de contradiccions. Personalment, en tinc i moltes, inclús sobre aquesta qüestió. En un moment en què les dones no hem assolit, ni de lluny, tots els drets; en un moment en què els drets de les dones estan en qüestió en temes tan sagnants com les violències masclistes. En aquests moments ens hem de qüestionar el gènere? La resposta és que possiblement és el que ens farà avançar.
L’empoderament de les dones és fonamental davant les agressions constants de drets, l’empoderament de totes les dones. Les dones trans -i totes les persones trans- són un dels col·lectius més vulnerabilitzats arreu del món, pateixen violències extremes i molts estats tenen lleis que les condemnen a mort o a penes de presó pel fet de ser. Les dones som menyspreades, invisibilitzades, minoritzades... Som el 51% de la població mundial, però seguim amb els drets retallats i patint violències i discriminacions enormes. L’aliança per empoderar-nos, per avançar en els drets de totes, és fonamental. La lluita contra els drets d’altres que no són com tu és un sense sentit en una societat que vol ser democràtica i acabar amb les discriminacions.