
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
empresa.
L'actual govern de la Cambra respon al projecte elegit el 2019 en unes eleccions que van deixar garratibats els centres tradicionals de poder. Una llista independentista, forjada a l'escalf de l'ANC, es feia amb el control del ple. En aquell moment, a prop encara de l'octubre del 2017, en un sector dels grans despatxos econòmics aquella elecció es va viure com una ofensa. En realitat, però, tan rellevant va ser el color ideològic del nou equip com el fet, gairebé inèdit, que la Cambra passava a ser governada per una altra gent diferent a la dels equips de dècades anteriors. Era un canvi.
Quatre anys després, Eines de País/Un Pas Més es presenta per continuar regint la institució i ha demanat insistentment a l'altra candidatura la realització d'un seguit de debats, tant de generals com de sectorials, ja que el ple de la Cambra aplega, de fet, 52 epígrafs o sectors econòmics, en cadascun dels quals hi ha una elecció. De moment, la candidatura de Santacreu es nega a cap tipus de debat.
L'entramat civil català i, en especial, les grans institucions del poder econòmic, tenen molts recança a celebrar debats oberts. Però aquests són una exigència de tota societat democràtica. Molt més si es tracta d'un procés electoral que, per força, depassa les fronteres estrictes de la Cambra i no es pot desconnectar de l'actualitat política. Sense entrar en el fons de cada candidatura, i des d'una visió purament ciutadana, la proposta d'Eines de País hauria de ser atesa i negar-s'hi és un mal indici dels tics que encara perviuen en l'upper Diagonal.
Sobre la candidatura de l'empresari Santacreu s'ha penjat l'etiqueta d'elitista i representativa de l'statu quo. Cert o no, rebutjar un debat delata unes maneres de fer pròpies de les classes dirigents de fa anys. En realitat, no deixa massa bé una classe econòmica que hauria de saber liderar d'una altra manera. En aquest posicionament de l'equip de Santacreu de no voler interlocutar amb l'adversari d'Eines de País hi batega un menysteniment de classe molt visible.
Es pot estar d'acord en la gestió feta a la Cambra o discrepar-ne obertament. Com ben legítim és que un empresari vulgui projectar les legítimes ambicions personals en una o altra entitat. En tot cas, la nostàlgia manifestada pel mateix Santacreu envers l'etapa llarguíssima de Miquel Valls no dona molts arguments en favor de donar l'esquena a un debat civilitzat i que contraposi enfocaments. Al capdavall, l'era Valls tampoc es recorda com a especialment gloriosa, en uns anys en què la participació electoral era irrisòria. La nostàlgia no sol ser un bon anticip de futurs engrescadors.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.