El meu poble, per primera vegada, tindrà alcaldessa, i és que les tres candidatures que concorren a urnes, ERC, que ara governa per majoria amb nou d’onze regidors, Compromís per Torregrossa i Junts, estan encapçales per dones. El govern municipal és el més proper a l’elector, i com més petita és la comunitat veïnal, més curta és la distància. La crisi econòmica, i l’hostilitat envers Catalunya que mostren les institucions de l’Estat fan que l’escenari polític es transformi, perquè per petit que sigui el municipi cada candidatura que es presenta ha de fer proposta de programa d'acord amb la seva ideologia. No s’hi val a dir que per petita que sigui la comunitat veïnal això no va de partits, sinó que va de treballar per al poble. Va per treballar per al poble de la mateixa manera que en les eleccions al Parlament s'hi concorre per treballar per al país. Per això és que tant des del món local com des del govern de la Generalitat la política es fa en funció de la ideologia.
 
Fiscalitat, infraestructures, transport públic i equipaments, polítiques socials, amb cultura inclosa, llengua d’ús preferent i autogovern pateixen d’aquesta cada dia sorprenent renovada hostilitat de l’Estat contra Catalunya. Els Ajuntaments també la pateixen i sovint es queden a la intempèrie. Per això augmenta la pressió als nostres dirigents, per raó d'estat i per la mateixa ciutadania del país, que viu una certa confusió. Però aquesta mena d’incertesa no és pas per raó dels governants, només, perquè no depèn només de la qualitat dels governants la qualitat d’un govern: també depèn de la solidesa de la societat a la qual governa.
 
D’una societat civil forta que assenta una democràcia jove en un cada dia més convuls en l'àmbit nacional i internacional, els catalans volen del govern, del municipal també, orientacions estratègiques i polítiques que vagin més enllà de la gestió del dia a dia. Ara ja ens cal saber quin és l’horitzó de país, i de municipi, i és per això que la societat exigeix, als seus dirigents, perfil polític ambiciós. A escala municipal, també. A Catalunya sembla que ja li ha arribat l’hora d’augmentar el seu pes específic amb voluntat d’Estat dins un món global; a Torregrossa, saber quin model de poble volem i com la tractem, la dimensió política dels seus problemes. D’aquest binomi en què es fonamenta la política, el social i el nacional, és aquest darrer el que marca més desacords i més intensitats entre les diferents forces polítiques.
 
L’ambició de les candidates, des del meu punt de vista, ha de ser de voler posar el nostre poble en el mapa de l’excel·lència. No en el d'anar fent i prou. Què tenim que sigui d’orgull endogen? Explotem-ho! Què oferim per atreure els de fora? Inventem-ho! Però fem-ho. Ens cal treballar per les mancances i per les necessitats amb totes les dificultats que la gestió, avui, exigeix. Tal com diu Isidor Marí en una entrevista a Saó pel que fa a la llengua, “el futur no es pronostica, es construeix en el present”. Doncs això.