L’estrena de Cites Barcelona a TV3 dilluns a la nit va aconseguir un 21,2% d’audiència, el rècord històric de la sèrie amb 439.000 seguidors. La sèrie està pensada per captar el públic jove -que no adolescent o infantil- que TV3 no aconsegueix retenir i, tot i que molts vam donar-li una oportunitat, fent un passeig ràpid per Twitter es podia comprovar la decepció dels il·lusos que teníem fe en trobar, finalment, una producció pensada per a nosaltres a la televisió. El punt conflictiu: la llengua.

"Els joves no miren la tele". "Els joves no miren la tele". "Els joves no miren la tele". Estem tips de llegir i sentir repetidament aquesta afirmació per tot arreu. Cauen les audiències? Culpa dels joves, que ja no miren la tele i prefereixen Netflix o qualsevol altra plataforma. Però… com no ho hem de preferir si quan intentem seure davant la tele una nit perquè posen la suposada sèrie de moda, amb l’actor estrella del moment, ens trobem un doblatge pèssim del castellà que només incita a tancar-la de cop mig minut després?

Els més tossuts, els que vam aguantar fins al final del primer episodi, vam celebrar el segon. Per què? Hi havia català real! Bé, sense doblatge i només durant una estona. En David Verdaguer i la Berta Castañé parlen català mentre es coneixen asseguts en una terrassa de Barcelona. Punt final de la història. És fortíssim que això sorprengui, sobretot perquè estem parlant de la televisió pública catalana i d’una sèrie rodada a la capital de Catalunya. Però sí, sorprèn. I més després de veure uns primers 52 minuts nefastos. 

A diferència d'Eufòria, que sí que ha aconseguit atrapar el jovent davant la televisió divendres rere divendres, Cites Barcelona sembla un insult a aquells que han renunciat, per un dia, al capítol repetit que els tocava de Grey’s Anatomy. Enguany fa quatre dècades que es va crear la CCMA amb l’objectiu d’expandir la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya arreu, i amb l’emissió de Cites Barcelona, TV3 ha comès l’error de fer just el contrari: menysprear el català.

Si la televisió pública realment té la intenció de captar el públic jove que ara viu immers en les plataformes de contingut, escollir actors de la talla de Carlos Cuevas o Clara Lago és anar pel bon camí. Ara bé, si us plau, caldria no espifiar-la amb l’ús del català i ensenyar als espectadors que sí, que una bona sèrie pot estar feta originalment en català o, almenys, ben doblada al català.