Les enquestes electorals lluny de període de comicis posseeixen el valor que cadascú tingui ganes d'adjuntar-hi. Però això no vol dir que no en tinguin cap. Apunten a escenaris hipotètics, que no són realitat pel simple fet que congelen la imatge d'un instant lluny del dia de decisió davant les urnes. Ara pinta que, amb majoria absoluta del PP a Espanya, les eleccions a Corts espanyoles queden lluny. Però de l'enquesta que ahir feia pública El Periódico em quedo amb una dada que aniré resseguint en sondejos successius. La dada d'una UPyD que pugui decantar majories a Congrés i Senat.

L'any 1986, el llavors secretari general de Convergència, Miquel Roca, va impulsar un partit a nivell estatal. El PRD, Partido Reformista Democrático, es presentava a Catalunya sota les sigles de CiU però a la resta de l'Estat era marca única. Va ser un intent de crear un partit frontissa que decantés majories a Madrid sense el segell de "nacionalista". Roca era qui era i tothom sabia que era un nacionalista català, però el PRD volia ser tota una altra cosa. I no ho va ser. Va obtenir zero diputats en la seva primera i última incursió en unes eleccions espanyoles. 1986, principi i final de l'aventura reformista.

Deu anys més tard, el 2007, naixia UPyD. Unión, Progreso y Democracia. Una formació política liderada per l'antiga socialista Rosa Díez. L'objectiu d'aquesta dona de caràcter, que el 2000 havia optat al lideratge del PSOE, que n'havia estat eurodiputada i consellera en governs de coaliació amb el PNB en temps del lehendakari Ardanza, era i és clar: combatre els nacionalismes. Aquells que ella considera perifèrics, és clar, ja que el seu partit practica l'únic que considera legítim: l'espanyol.

L'objectiu manifestat per Díez només presentar-se en societat era acabar amb el poder de decisió de nacionalistes bascos i catalans en la política espanyola. Tradicionalment CiU i PNB i CC (i en menor mesura ERC) han jugat aquest paper clau en temps de governs en minoria a Madrid. Díez volia acabar amb aquest llast, i l'enquesta d'El Periódico d'ahir apunta que potser no seria gaire lluny d'aconseguir-ho. Li atorga una desena de diputats, suficient per sumar amb un PP que podria perdre per escàs marge la majoria absoluta.

Interessant. Des de la perspectiva catalana molt especialment. Perquè, de mantenir-se i de confirmar-se via eleccions aquesta tendència, haurà caigut una excusa més dels qui encara defensen un nacionalisme que aposti per entendre's amb Espanya. Si ja ni els vots al Congrés apunten que algun dia poden decidir alguna cosa de positiva per Catalunya a Madrid, l'opció de supervivència pinta clara.