L'hemeroteca actualitza contradiccions. De l'escrutini fet amb la perspectiva del temps en surt esgarrinxat tothom, ja siguin periodistes o polítics, avesats a l'exposició pública. Qui no en surt ruboritzat de l'exercici? El moment polític, però, fa igualment llaminera la consulta de l'hemeroteca, perquè l'obligació de fer de la necessitat virtut guia noves conductes i argumentaris de l'esquerra espanyola i del sobiranisme català. Al centre del tauler, Pedro Sánchez, que per ser president necessita aparcar tot el que havia dit fins ara de l'amnistia. El que semblava impossible fa uns mesos és avui el "camí correcte" a transitar. Coses de l'aritmètica parlamentària. 
 
Compte enrere per a una altra investidura, que s'endevina encarrilada després de la fotografia de Brussel·les amb Carles Puigdemont i Santos Cerdán, número 3 del PSOE. Una imatge que legitima definitivament l'expresident de la Generalitat com a interlocutor i orienta Junts a validar un acord amb el socialisme espanyol, enfeinat en la gestació d'enteses paral·leles amb ERC, Bildu i el PNB. L'amnistia serà al cor del pacte que signi l'independentisme, a l'espera de concrecions en els altres fronts oberts, cap del tot madur. Els relats hauran de justificar, doncs, que no tot es cobrarà per avançat. Com en tota negociació, els protagonistes hauran de practicar actes de confiança dels quals abans s'havia renegat, pensant en sargir un farcell més gros durant la legislatura. Rodalies, finançament i oficialitat del català a Europa, per exemple, a canvi de pressupostos i estabilitat. 
 
I què diu l'hemeroteca? Que aquesta setmana ha fet cinc anys que al Palau de la Generalitat es va presentar el Consell de la República, projectada com l'estructura independentista a l'exili paral·lela a les eines de l'autonomisme. El 30 d'octubre del 2018, en un escenari de màxima institucionalitat i amb el Govern de Quim Torra en ple, l'exconseller Toni Comín va dir que l'entitat acabada de fundar -presidida per Puigdemont- pilotaria la internacionalització de la causa catalana i defensaria el "mandat irrenunciable" del referèndum de l'1 d'octubre. Cinc anys després d'aquella jornada amb pantalles gegants a la plaça Sant Jaume, ni el mandat del 2017 ni un nou referèndum apareixen en les condicions de la investidura, perquè els protagonistes saben que la demanda hauria acabat en repetició electoral i la influència parlamentària sobrevinguda, dirigida a la paperera.

En el camí cap a la investidura de Sánchez s'ha produït la defunció silenciosa del Consell de la República. Entre la decisió majoritària de les bases de reclamar el bloqueig de l'elecció de Sánchez -resolta amb una participació inferior al 5%- i la fotografia assajada per Puigdemont amb els emissaris del PSOE han passat només sis dies. Sis dies de dol discret mentre s'ignoraven els resultats de la consulta, una estocada que es produeix després d'una reestructuració interna de l'entitat d'explicació enrevessada, que ja la conduïa al perill de la irrellevància. Ja se sap que les negociacions complexes exigeixen sacrificis. I els danys col·laterals han impactat de ple en el Consell de la República.