Aquest any 2019 podrem revisar l'efervescent i complicada agenda política de la Catalunya de fa cent anys.

En plena reivindicació autonomista, defensant un estatut d'autonomia que no té nom de lloc perquè no va ser mai aprovat, els treballadors de les colònies tèxtils i de les indústries de les perifèries de les grans ciutats, clamaven per reduir la jornada laboral que feia que dones embarassades i nens de deu i onze anys treballessin sense pausa durant més de dotze hores diàries.

És interessant analitzar com una part molt important de les classes obreres urbanes es decantaven cap a l'anarcosindicalisme i consideraven les importants mobilitzacions d'alcaldes i de sectors afins a la Lliga impermeables a les reivindicacions socials.

La Canadenca, companyia de tracció, llum i energia de Barcelona, era el que avui anomenaríem holding de producció i distribució d'electricitat així com d'empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics, tenia treballadors escampats per tot el territori català i a la seva existència devem obres importants com els embassaments de Sant Antoni, de Camarasa, de Terradets o el canal de Seròs.

Durant la guerra va ser col·lectivitzada i posteriorment va retornar als seus antics propietaris belgues. El franquisme, però van fer inviable l'empresa que presentà als jutjats de Reus una demanda de fallida i el béns foren subhastats i adquirits per FECSA.

A finals de gener, durant tot el febrer i el març d'ara fa cent anys els treballadors iniciaren una vaga per una disminució de salaris que anà estenent-se per totes les seccions de l'empresa. La CNT aconseguí que Barcelona es quedés sense llum i es van paralitzar moltes fàbriques i trens

Van deixar d'imprimir-se diaris, i el que s'imprimien utilitzaven la censura roja. El clima barceloní va fer pensar al Comte de Romanones que s'escamparia per altres ciutats espanyoles i va redactar i aprovar el Decreto de la jornada de vuit hores. Decisió que va influir en el redactat del Tractat de Versalles que també ho reconeixia per a tots els estats implicats en la Primera Guerra Mundial.

La cúpula del sindicat anarquista, amb Salvador Seguí (el noi del Sucre), estava empresonada arran de les reivindicacions autonomistes i s'havien suspès les garanties constitucionals abans d'iniciar-se la vaga.

Durant l'any 1918 la CNT havia multiplicat per quatre els seus afiliats i es parla d'uns 300.000 a finals d'aquell any.

Era la segona vegada, la primera havia estat durant la Setmana Tràgica, que les classes treballadores urbanes enviaven un missatge als partits regionalistes que consistia en dir-los que no se sentien part de la reivindicació nacional perquè el tracte que rebien de la burgesia i l'empresariat no era just ni digne.

Es declarà l'estat de guerra, milers de treballadors foren detinguts i empresonats, el pistolerisme va tensar molt més la situació. Francesc Cambó era contrari a les jornades de vuit hores i ho va qualificar d'una de les "bogeries més greus de la Humanitat".

El decret es va signar, els treballadors van tornar a la feina, les dictadures de Primo de Rivera i de Franco no van derogar el Decret però van permetre que s'incomplís.
Ara fa cent anys, la situació política catalana va deixar-nos escrites moltes lliçons.