"(...) volem fer avançar Catalunya per tal que esdevingui, també, un exemple en la consecució d’un país que es defineixi també en femení”. Així acaba el manifest de l'Institut Català de les Dones que es va llegir com a declaració institucional per commemorar el dia 8 de març d'enguany. Recordo especialment aquest fragment perquè era la primera vegada que podia assistir a l'acte institucional que es va fer al Saló Sant Jordi com a màxima representant de la JNC. De tant en tant m'agrada recordar que sóc la primera dona que presideix la JNC i que això, JNC endins, s'ha viscut amb total normalitat.
 
A la Catalunya d'avui hi convivim dones de procedència, generacions i experiències molt diverses, que vivim la normalització de la dona a la societat de maneres molt diferents. Pel que fa a qui us escriu, sols puc parlar de la meva breu experiència al capdavant d'una joventut política, la JNC. I puc constatar, cosa que ja sabia, que la política és encara un món d'homes, no sols des de la perspectiva del nombre d'homes respecte al de dones com per les pautes de comportament encara molt masculinitzades que s'hi troben. Això darrer no té per què ser dolent, simplement afegeix un punt de complexitat en el nostre dia a dia com a polítiques. Em sembla que puc dir sense embuts que actualment ser dona, jove i política és un triangle complex. Encara s'ha de lluitar contra massa estereotips. Tenim molta feina, tot i que observo que en el camp de les entitats juvenils i organitzacions polítiques la presència de les dones es va equiparant a les proporcions existens a la nostra societat. Ens queda camí per fer, però la inèrcia és positiva.

Si bé és cert que la polítiques de paritat han contribuït a augmentar el nombre de dones en la vida política del país, ens cal treballar moltíssim. Des del meu punt de vista el repte es troba situat en què tinguem capacitat de transformar el sistema polític català en un espai on home i dona convisquin i treballin conjuntament en un pla d'igualtat respectant les nostres diferències, on les dones no apareguin en càrrecs de responsabilitat o en llistes electorals simplement per complir una quota, sinó que hi siguin en base al seus mèrits i capacitats.

En un moment en què la societat catalana es troba en un canvi profund, en un moment en què res no tornarà a ser com era, és important que aquelles dones que fem política reflexionem i apliquem en el dia a dia la nostra manera de ser. Una manera de ser que no va contra ningú, simplement és diferent. Serà especialment important el diàleg intergeneracional entre aquelles que van començar el camí i aquelles que el continuem. I, sobretot, tenir el coratge de reivindicar-nos no com a grup de pressió, sinó com a simples ciutadanes d'un país, amb inquietuds per canviar les coses i amb formació i habilitats suficients per tirar endavant qualsevol projecte que ens posem per davant. Fer-ho i posar en valor aquest fet no depèn de ningú més que de nosaltres mateixes!  Som-hi!