Qui cregués que no furgarien en el terreny digital, estava ben equivocat. Divendres, el Tribunal Constitucional va declarar nul el cànon digital català, un impost que la Generalitat cobrava des del 2014, a les empreses de telecomunicacions. Per cada connexió que hi hagués a Catalunya, el Govern recaptava 25 cèntims d'euro. En els darrers tres anys, aquests diners s'havien destinat al sector audiovisual i a promoure continguts a Internet en català. Però segons el govern espanyol el nostre cànon trepitja l'IVA, i per això el va impugnar. La sentència ordena que tingui un efecte retroactiu, el qual vol dir que el Govern ha de retornar els 33 milions d'euros recaptats fins a la data.

Cinc dels dotze magistrats del Constitucional van mostrar la seva discrepància perquè consideren que sí que està prou clara la distinció entre l'IVA i l'impost català. Precisament, en el moment del seu disseny es van estudiar tots els models que operaven en altres països europeus i "es va pensar sempre amb una perspectiva tècnica, i no política", recordava, a RAC1 divendres, qui va ser director general de Creació i Empreses Digitals del Departament de Cultura el 2014, Jordi Sellas. "L'impost per finançar el sector audiovisual va ser aprovat sense cap vot en contra al Parlament, en una mostra de grandíssim consens", continuava Sellas des del seu compte de Twitter.

El cànon digital català pot presumir de consens i d'haver reactivat el sector audiovisual durant els darrers anys, generant llocs de treball i captant inversió internacional. S'han creat 34 start-ups culturals, ha crescut el nombre d'empreses de videojocs (de 73 a 120) i s'ha doblat la facturació (dels 150 milions el 2013 als 217 del 2015), per citar només algunes xifres. La Generalitat ha respost assegurant al sector audiovisual que continuarà donant-li suport "perquè aprovarà un nou impost, que millorarà l'articulat".

Però el "nou cànon digital" del govern espanyol, aprovat a principis d'aquest mes de juliol, no pot presumir ni tan sols de consens. Va obtenir els vots a favor de PP, Ciutadans i PSOE, les abstencions d'ERC i en contra d'En Comú Podem i de Podem. Malgrat que ara intenti pintar-se d'una altra manera, aquest impost digital és molt vell i arrossega un historial polèmic. Abans que Rajoy arribés a la presidència, la Llei Sinde ja va guanyar-se una sentència de l'Audiència Nacional que va anul·lar-lo. I, en aquells anys es van recollir fins a tres milions de signatures en contra. Després Rajoy va voler innovar amb un nou impost que també va generar molta controvèrsia tombant-lo primer, el Tribunal Superior de Justícia Europeu i, el novembre passat, el Tribunal Suprem.

La portaveu de la xarxa d'activistes Xnet, Simona Levi, ha etiquetat "d'anacrònica" aquesta neteja de cara del "nou cànon" de l'Estat perquè l'impost torna a ser gestionat per entitats que, en el passat, ja van estar implicades en casos de corrupció, com la SGAE. Respecte a l'impost català, em comenta: "Tombar-lo per equiparar-lo amb l'IVA i no deixar que Catalunya tingui els seus propis ingressos és completament absurd".  

L'anul·lació del cànon digital català ha estat una nova sotragada i, està clar que forma part de l'estratègia d'ofegament que l'Estat està aplicant per frenar el referèndum. Com l’anunci de voler controlar les finances catalanes fins a l'últim detall. Però no ve de nou. Veurem trontollar encara més el vaixell d’aquí a l’1 d'octubre.