Encara que sembli mentida, no faré referència al procés sobiranista actual, si més no, directament.  Aquestes línies volen plasmar el que es una oportunitat única i irrepetible  per a l’estat espanyol, de sortir de l’històric ostracisme democràtic on viu instal·lat des de que Espanya és Espanya. Un ostracisme històric que té la seva base en la potent tradició colpista, en la dictadura més llarga de la vella Europa, en la no-condemna de la dictadura per part del partit de govern actual, en el manteniment d’innumerables monuments i places en honor al dictador arreu de la geografia espanyola, (com si això fos normal), en el nul respecte a decisions populars preses per àmplies majories , vegis l’Estatut... La llista de tics poc democràtics seria força llarga, i no convé recordar-los tots per no fer mala sang.  

La història però, li tenia reservada una cruïlla on depenent del camí escollit podria canviar aquesta fosca imatge que avui projecte arreu del món. Ara si, tornem a la oportunitat citada i ara sí, estem parlant de la consulta sobre la independència de Catalunya que per fi, planteja negre sobre blanc, el govern català. L’Estat espanyol podria en només un gest,  com el d’acceptar l’inevitable, –la consulta es celebrarà peti qui peti- netejar tot l’historial de fets democràticament molt qüestionables que omplen les pàgines de la seva història. Acceptant aquesta consulta des d’un principi, per exemple, es podria haver estalviat el ridícul internacional que suposa que un primer ministre estranger, en aquest cas el senyor Cameron, vingui a casa teva a donar lliçons democràtiques i a mostrar com s’actua  davant d’unes reivindicacions del tot legítimes i democràtiques com són les del govern de la Generalitat recolzat pel poble de Catalunya. Perquè si de quelcom ja no en dubte ningú –ni tan sols el govern espanyol- és que la petició d'ésser consultats és del tot majoritària al Principat de Catalunya.

Per si això no fos suficient, amb el pes mediàtic que ocuparia l'organització de la consulta, (com ja passa al Regne Unit) podria mig tapar la corrupció endèmica que pateix l'Estat espanyol. On xifres recents situen el nombre de persones vinculades a la corrupció política en 2.000. Així podríem dir, –i utilitzant una dita seva- que matarien dos ocells d'un tret. En el fons, si no ho fan,  serà que ni valoren, ni volen cuidar, la seva famosa “Marca España”.

PD A tot això han passat tres anys i més de 300 dies de la Consulta d'Arenys i més de 300 dies de la manifestació de l'11 de setembre i seguim sense data ni pregunta per a la consulta. (Aquest PD seria quelcom que m’agradaria fer aparèixer cíclicament a mode de “pressió” i autocrítica).