La irrupció de la candidatura de Junts pel Sí, amb la carta guanyadora de Raül Romeva, ha sacsejat tant el panorama que les eleccions de sobte s’han tornat plebiscitàries per a tothom i qui més qui menys busca maneres d’entrebancar la victòria. Sigui proposant un bloc del "no", sigui proposant un candidat a imatge i semblança d’Ada Colau, és a dir, Lluís Rabell, una persona sòlida i fidel, amb una capacitat mediàtica relativa. No és conegut, no és popular, no és un líder. Més enllà, sobta que una candidatura que és de “país”, que planteja una alternativa global, com és Catalunya Sí que es Pot, porti com a cap de llista un personatge tan circumscrit a l’àrea de Barcelona com és Lluïs Rabell. Home de barri, de lluites populars, que no ha anat més enllà dels barris populars de Barcelona. És com una declaració de principis. Tornem a tenir dibuixat el fals país dual: l’àrea metropolitana “versus” el país comarcal, que és tanmateix un país dinàmic i complet, capital inclosa, res de paradigma rural, tot i que el món rural hi és.

Vull dir que com més va, més se li nota a CSQEP la prelevància ideològica i estratègica per damunt de la idea de la construcció d’un país equilibrat i per a tothom. Juguen a una imatge ja superada de la classe treballadora com a contenidor de les migracions que es perpetuen com a tals. Com més va, més s’afiança CSQEP en el seu neo-lerrouxisme de base. Dit això, estic d’acord amb Raül Romeva que no se li han de tancar les portes a ningú. És que ni volent no es podria fer, perquè el “procés” no és de ningú i a ningú li és vedat de votar independència. I aquesta és la gran pregunta a la candidatura metropolitana, que inclou la senyora Forcades (Arcadi Oliveras ja em va dir que si la independència la feia en Mas, no volia la independència). La pregunta és: un cop constituït el Parlament, quan es proposi la primera mesura del full de ruta, què votareu? Votareu que No, perquè és la dreta? O votareu que SÏ i farem, entre tots, una majoria incontestable, amb article 155 o sense?