
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
El contingut i les conclusions de l'informe -que s'ha fet a partir de la interlocució amb més d'una vintena de persones- són coincidents amb diversos testimonis presents, amb la versió de la periodista afectada i amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els fets es van produir després d'una entrevista a la presidenta suspesa del Parlament feta al penúltim FAQS, conversa que va molestar Borràs i el diputat Dalmases, provocant la reacció del també vicepresident de Junts.
L'incident va evidenciar diversos ingredients de vella política pel que fa a la relació entre responsables institucionals i periodistes. Uns ingredients que tenen poc a veure amb l'actitud que s'ha d'exigir als nostres dirigents polítics, molt més encara quan volen representar valors republicans i constructius per a un nou país, i no pas un recull de vells vicis. Oranich, a més, ha apuntat al fet d'haver rebut trucades d'altres persones, incloses diputades de Junts, que havien patit situacions similars a la periodista per part del mateix diputat.
Precisament l'entrevista a TV3 que va causar el malestar de la presidenta i el diputat va incloure preguntes a Borràs sobre el cas de fragmentació de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un tema pel qual serà jutjada. La reacció irada a una cosa tan normal com que un o una periodista facin preguntes pertinents sobre un suposat cas d'irregularitats indica que encara s'han d'aprendre moltes coses bàsiques per part dels nostres dirigents.
Les institucions són essencials en les grans democràcies. Molt més quan són encerclades des del populisme. I la presidència del Parlament és la segona autoritat del país i s'ha de preservar començant per una actitud respectuosa amb els mitjans de comunicació i el seu paper, que també és criticable, però no des de la pèrdua de papers. En aquest cas, Junts ha de decidir -amb el seu secretari general, Jordi Turull, al capdavant- com gestiona un cas que l'interpel·la.
Però hi ha una darrera cosa que s'ha de subratllar en aquest afer. Quan s'encarrega a una advocada de prestigi i llarga trajectòria en defensa dels drets de la dona com Oranich l'elaboració d'un informe així, cal donar-li tot el suport i no intentar condicionar-la o esperar que, simplement, se sotmetrà als interessos personals d'algú. Això també és mala política. Molta gent es va sumar al projecte independentista no només per anar-se d'Espanya sinó també perquè el nou estat resultant fos molt millor. El cas Dalmases mostra una manca de coneixement del món i del que són les institucions. En aquest cas, malauradament, també de qui és Magda Oranich.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.