Tres taules per a un mateix conflicte. Només el PSOE és a les tres, en dues com a PSOE-partit i en la tercera com a PSOE-govern. ERC és en dues, en una com a ERC-partit i en l’altra com a ERC-govern. I Junts només en una, com a Junts-partit perquè està a l’oposició, però intentant negociar coses que corresponen al Govern, com ara el finançament de la Generalitat. Dues de les taules tenen verificador internacional, però no és el mateix en cada cas, i es reuneixen a l’estranger. La tercera, la de governs, ni té verificador ni es reuneix a l’estranger, però és l’única on les parts poden parlar legítimament en nom dels països respectius (perquè això és un govern: el representant legítim d’un país). Un galimaties que només s’explica perquè una de les parts, la catalana, es comporta com un nen petit. Resulta que els germans no es parlen i la mama (el PSOE) s’hi ha de relacionar per separat.

En aquesta columna hem defensat i defensem que l’escenari polític té un gran potencial i és una oportunitat per a Catalunya per la dependència absoluta de Pedro Sánchez dels partits independentistes, però cal reconèixer que l’inici de la nova etapa està essent ridícul, i que qui el fa no és precisament el PSOE. La necessitat de Junts de justificar el seu canvi sobtat d’estratègia hi afegeix a tot plegat un punt encara més infantil: “jo negocio millor”, “això sí que és una negociació i no la d’ERC”, etc. Amb aquestes manifestacions, els dirigents postconvergents no perden oportunitat de fer-li passar encara més vergonya a la base social sobiranista, almenys a la que no està encegada pel partidisme. Què és, això, una negociació amb el govern espanyol sobre el futur nacional de Catalunya, o un elis, elis, a mi m’han donat un caramel i a tu no?

El sentit comú i el del ridícul, tots dos, haurien de fer reflexionar ERC i Junts. Si acaba havent-hi un referèndum serà un, no dos. I si acaba havent-hi un nou pacte fiscal serà un, no dos. Igual que, de llei d’amnistia aprovada al Congrés, n’hi haurà una, no dues. El PSOE no pactarà dues solucions diferents del conflicte, en pactarà una. Davant d’una finestra d’oportunitat com aquesta, si els dos germans estan tan ressentits l’un amb l’altre com per no ser capaços de compartir una mateixa taula per parlar exactament dels mateixos assumptes, que després no els estranyi que la gent voti la mama. Almenys ella es comporta com una persona adulta.