Haver estat batlle d’una ciutat, amb una dilatada carrera política, permet de fer tot de coneixences amb els anys, que, difícilment, s’haguessin produït en circumstàncies normals. La vida de cadascun de nosaltres és el resultat, també, de les vivències, les amistats i els contactes personals, acadèmics, professionals, intel·lectuals, tinguts amb gent diversa. No totes les persones han deixat en nosaltres la mateixa empremta, ni n’hem rebuda una influència idèntica, ni ens han desvetllat l’interès per un tema o bé un altre, fins al punt d’investigar sobre la biografia dels diferents personatges coneguts, la seva obra i el seu pensament, per tal de divulgar-ne un coneixement més ampli entre els lectors.
 
Això és el que fa Quim Nadal amb Noms d’una vida, un llibre que, pel cognom de l’autor, bé podríem qualificar de Diccionari biogràfic nadalenc, on, amb 77 textos, se’ns fa el retrat, la semblança o l’aproximació biogràfica de 66 personatges. Amb la majoria  l’autor hi ha tingut una certa relació personal i les descripcions que en fa no són pintures de 66 paisatges individuals, fetes a distància i amb pinzells virolats, sinó que la càrrega del jo, el pes subjectiu de la visió personal de l’autor, hi dona un caire diferent que el fa, encara, més atractiu. No és, doncs, un llibre d’història, només, ni tampoc de pura creació literària, tan sols, sinó una simbiosi narrativa de lectura atractiva. I ho és perquè Quim Nadal fon, aquí, la seva experiència com a historiador de formació i de professió, amb el rigor pertinent, amb una dimensió literària de qualitat i un domini magnífic de l’idioma, ara que, molts dels polítics i personatges públics que encara el parlen, ni que sigui els dies festius, tenen una tendència abominable cap a la vulgaritat expressiva, la ignorància idiomàtica i una deixadesa absoluta per la qualitat de la llengua que fan servir.
 
Com diu el pròleg a quatre mans dels articulistes de NacióDigital Josep Vallverdú i Carme Vidalhuguet  -d’un notable nivell com ja era previsible-, aquest és el tercer dels llibres d’aquesta temàtica, després de Noves vides amb nom i Vides amb nom. La setantena de textos aplegats, tenen extensions i registres lingüístics distints, ja que el lloc d’aparició en condicionà el format. I no és mai igual escriure per a una revista acadèmica, un diari generalista de quiosc, un pròleg, una conferència, uns mots per figurar en una plaqueta d’una exposició o bé unes paraules d’agraïment i comiat en un funeral, perquè hi ha de tot a la vinya del senyor... Nadal. Però, com asseguren els prologuistes, ell escriu “amb voluntat literària”.
 
Hi trobem textos més llargs, com els dedicats a Miquel de Palol, Josep Maria Gironella, Jordi Oller, Josep Benet, Modest Prats, Josep Maria Corredor o Xavier Montsalvatge, a algun dels quals dedica més d’ un article, fins a d’altres que, fugint del detallisme cronològic, constitueixen un tast saborós d’una semblança literària, necessàriament breu. El llibre s’estructura en deu apartats i s’obre amb els articles dedicats als primers noms de la seva vida: el pare, Manel Nadal Oller, i la mare, Montserrat Farreras Forns, titulat “La senyoreta Farreras”, com era coneguda pels seus alumnes, una mare que navega per les boires de la memòria i ja no coneix els fills, ni els nets, ni els besnets, i quan aquests van a visitar-la, l’autor confessa: ”hi passem sovint sense saber ni què fer, ni què dir, tret de passar-hi una estona entre la perplexitat, la tendresa i el dolor”. Altres apartats són Noms singulars, Noms d’església, Noms d’art, Noms de lletres, Noms d’història i d’història de l’art, Noms de política, Noms de Girona, Noms en pròlegs i Noms d’estudis.
 
Es nota que Quim Nadal frueix escrivint, conscient que la millor manera de dignificar un idioma és fer-lo servir amb encert, precisió i qualitat. Algunes frases manifesten el literat que el polític i historiador porta dins, com quan  referint-se a l’entorn que acompanya la mare, al·ludeix a “la verticalitat dels xiprers que apunten el cel que l’espera”. O bé: “la llum matisada pels vitralls gòtics inspirava serenitat”. Aquesta mena de llibres és una modalitat de la literatura del jo, perquè, ben sovint, retratant els altres et descrius també a tu, i permet espais de confidència amable amb el lector, com quan diu: “Soc poc de caminar. No faig gaire cas dels qui m’ho recomanen per raons mèdiques o de confort físic”. Hi ha moments en què el retrat del personatge és tan precís que, llegint-lo, sembla que el vegis, que el sentis, que el tinguis just davant teu. És el cas de Modest Prats, a qui recorda amb “aquella potència de veu, aquell pensament intens i profund, aquell riure esclatant”.
 
S’equivocaria qui pensés, però, que aquest és un llibre només gironí, per més que en sigui molt, de gironí, ja que, al contrari, fora ben difícil. Més aviat diria que és un llibre fet de Girona estant, però que no s’hi atura, no s’hi queda, no s’hi reclou, sinó que Girona esdevé la torre de guaita des d’on sotjar, amb una mirada que abasta gairebé tot el país, noms que ja ens són comuns perquè han esdevingut patrimoni de tots. Per això hi apareixen valencians com el cantant Raimon i nord-catalans com l’escriptor cerdà Antoni Cayrol, més conegut literàriament com a Jordi-Pere Cerdà des dels anys de la resistència armada contra l’ocupació nazi, o  com l’escultor rossellonès Arístides Mallol.
 
Noms d’una vida, la vida de Quim Nadal, m’ha permès de descobrir algun personatge per a mi desconegut, però, alhora, trobar aspectes nous, percepcions distintes, matisos diferents en noms que jo també he conegut, perquè és la pròpia experiència personal allò que ens ofereix arguments per a la descripció d’un paisatge. I perquè, al capdavall, totes les persones acabem sent polièdriques i cadascú reté dels altres uns elements determinats, sabent, sempre, que tots som l’altre, per als altres, i no tothom veu el mateix en cada persona amb qui tracta.
 
La història general d’un país és un edifici que es basteix amb maons de factura i mida diversa, empolsegant-se els dits tot remenant arxius públics i privats i actes notarials i d’institucions civils, militars i religioses, omplint la vida d’hores d’hemeroteca i entrevistes orals, memòries, biografies, cronologies i monografies d’història local o comarcal, així com obres de caràcter temàtic o sectorial. Cap espai no en pot quedar al marge si es vol tenir una imatge més propera a la realitat d’allò que ha estat la història nacional d’un territori concret.
 
El llibre de Quim Nadal es troba en el mateix àmbit, cadascú amb el seu estil insubstituïble, on caldria situar els Retrats de passaport de Josep Pla, les Siluetes de Catalans de Rovira i Virgili, la Gent que he conegut d’en Met Miravitlles o els diversos volums, sempre enciclopèdics, precisos i endreçats, del pare Massot, titulats Escriptors i erudits contemporanis.  Tots són llibres útils i necessaris perquè continuïn vius en el record aquells noms que mereixen perdurar en el temps.