En ple judici del procés el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, ha convocat eleccions el dia 28 d'abril. Davant de l'avançament electoral en un moment tan excepcional, greu i transcendent del país, el sobiranisme ha de tenir consciència de les seves decisions. Jo defenso una llista unitària, Congrés i Senat, amb l'esperit de l'1 d'octubre.

Ara necessitem unitat sense esperar la sentència. Cal ser actius no reactius. Per demostrar una majoria àmplia per fer política i trobar la solució política. Demostrarem que nosaltres mai sortim de la via pacífica, democràtica. I podrem pactar amb aquells que inequívocament facin de Canadà o de Regne Unit. Nosaltres, com les democràcies més avançades del món, com Escòcia i Quebec. No fer-ho és no tenir la mirada 1 Octubre i no tenir clar l'objectiu actual; ara la llibertat, individual i col·lectiva.

Ara país, reservem partits. La Crida Nacional per la República va néixer per no perdre l'esperit de l'1 d'octubre. Ara la generositat esdevé objectiu i estratègia. La mateixa unitat del carrer en la llista del 28 Abril. Ha començat el judici als líders socials i a una part del Govern legítim del 21 de Desembre del 2017. Ha començat, a ulls del món, un judici que substitueix a la política. Judici que ha de ser nul.

Judici que confronta la legitimitat del compliment d'un programa electoral votat majoritàriament i no il·legalitzat. Judici entre la legalitat catalana i l'espanyola o millor d'una interpretació restrictiva, anacrònica de la Constitució. Judici contra urnes d'un referèndum per decidir si Catalunya vol ser un Estat Independent en forma de República. Judici per delictes de rebel·lió i de sedició negats a Alemanya al president Puigdemont i a Bèlgica i Escòcia amb la resta de Govern a l'exili. Judici que representa el fracàs de la via política, per omissió. Judici per una causa, per organitzar un referèndum, que durant l'any 2005 va ser despenalitzat. Judici després d'anys acumulant arguments de molts catalans contra els poders d'Espanya.

Judici ignorant anys d'acceleració de l'esgotament del pacte constitucional del 1978 des de la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut d'Autonomia del 2006. Judici que desperta de nou l'omissió política després de la Consulta del 9 de Novembre del 2014. Judici contra una manera d'interpretar la democràcia a Catalunya. Judici contra drets civils i humans. Judici contra més de 2 milions de persones que varen votar en el referèndum de l'1 d'Octubre. Judici a la llibertat individual i col·lectiva. Judici en contra de més del 70% de la majoria parlamentària a Catalunya. Judici també del #JoAcuso a la repressió política-155- i policial de l'1 Octubre.

Pedro Sánchez convoca eleccions anticipades per fortalesa o debilitat? Per solitud interna dins el PSOE més que externa? Risc o temeritat? Buscarà o podrà buscar la solució política entre Espanya i Catalunya? El PSOE i el PSC de les grans contradiccions. PSC fins al 2014 defensava un referèndum acordat. PSC que va callar davant del 155. Dret a l'autodeterminació? PSOE com laboristes de la Gran Bretanya? PSOE que vol una Espanya com Canadà o Regne Unit? Espanya que sembla tornar al blanc i negre, al NODO. L'Espanya on la dreta vella i la nova, ha robat els conceptes "popular" i "liberal".

Imagino una gran victòria electoral el 28 d'abril, que a ulls del món, indica un camí sense retorn: habilitació d'un referèndum d'autodeterminació acordat que sigui validat internacionalment, amb resultats vinculats. Que ratifiqui l'1 Octubre. Que tanqui la via judicial. Si prop de dos milions de persones voten la llista unitària, podem obtenir entre 25-30 diputats dels 47 que disposa Catalunya en les eleccions espanyoles. Mai la suma d'ERC i CIU, ara PDECat, ha superat els 1,2 milions de vots. L'any 2008 el PSC va treure 1,6 milions de vots amb 25 escons o En Comú Podem 12 escons amb 927.940 votants el 2015.

La força de la unitat ens reconcilia amb els moviments unitaris dels 11 de setembre, de les vagues generals i aturades de país, amb les majories parlamentàries. Ens permet recuperar amb claredat l'esperit de l'1 d'Octubre que va demostrar la voluntat del poble de Catalunya però que la repressió no va permetre votar a tothom ni donar per vàlid internacionalment el resultat. Dona sentit i camí pràctic des del present i futur. Tornem a fer-ho amb la gent, vot a vot.

Qui ha d'anar a la llista unitària? Si volen els presos amb diferents sensibilitats i persones de partits independentistes i persones independents de compromís i trajectòria personal reconeguda.

Quin motiu hi ha per no anar junts? La falta d'unitat fa guanyar els adversaris polítics del dret a l'autodeterminació. Va passar a les eleccions a Catalunya del 21 desembre passat que va guanyar Ciutadans com a primera força i cal ser autocrítics. Què hagués passat si a les darreres eleccions espanyoles del 2.016 haguéssim anat junts? Estaríem ací? Pitjor o millor? O és que aquells que neguin la unitat no comparteixen l'objectiu i, si és així, cal parlar amb claredat.

Ara cal anar a les eleccions del 28 de desembre a fer proposta nítida per trobar l'acord polític i davant del món ratificar l'àmplia majoria. I en temes sectorials, quan hi hagi diferències, simplement llibertat de vot.

Potser podem refer la història. El Pacte d'Abril del 28 d'abril recorda el Pacte d'Unitat Abril del PSC i el PSOE, l'any 1977, que va incloure el dret a l'autodeterminació, que va permetre incorporar el socialisme de Pallach. Jo que vinc, com molts catalans, d'aquesta tradició, considero que permet reconciliar, amb voluntat política, aquell passat i el present. El referèndum ens uneix en la solució democràtica, no ens separa. Cadascú podrà defensar el sí, o no a la independència. Exactament el que defensava el PSC fins al 2014.

Igual proposo per les Europees i en els pactes postelectorals de les municipals. Fins que els presos, investigats polítics i exiliats no siguin lliures i no hagin habilitat la ratificació 1 Octubre unitat.

"La primera institució republicana es fa amb la voluntat popular", deia Josep Carner, des de l'exili belga.

"Qui confon democràcia amb llei obre les portes al totalitarisme", Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu, que va patir el règim de Hitler.