Universalització de les pròtesis auditives

«La salut auditiva és un repte de salut pública a nivell mundial i encara molt invisibilitat, amb infradiagnóstic i insuficientment tractat»

20 de juliol de 2026

El passat 16 de juliol la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va fer una sessió monogràfic entorn la universalització de les pròtesis auditives, audiòfons i implants coclears. La Universitat de Vic-Universitat Central hi vàrem participar per aportar la nostra experiència pionera  en la formació d’audiòlegs. La salut auditiva és un repte de salut pública a nivell mundial i encara molt invisibilitat, amb infradiagnóstic i insuficientment tractat.  Segons l’OMS(Organització Mundial de la Salut), 1.500 milions de persones tenen pèrdua auditiva, el 18% de la població mundial, d’aquests 450 milions de persones requereixen rehabilitació i l’any 2050 la xifra superarà els 700 milions de persones.

A Espanya, segons l’enquesta EuroTrack Spain 2023, el 12.3% tenen hipoacúsia declarada i només el 39% utilitza audiòfons malgrat els beneficis demostrats. A Catalunya unes 946.393 persones majors de 16 anys s’estima que tenen hipoacúsia i 205.306 persones amb hipoacúsia greu. El 25% de les persones amb pèrdua auditiva tenen menys de 65 anys i el 75%  són persones de més de 65 anys i el 60% són dones. El Departament de Drets Socials declara que l’any 2025, 35.786 persones tenien discapacitat auditiva reconeguda. 

Les causes d’hipoacúsia són presbiacúsia (pèrdua auditiva correlacionada a l’edat), exposició laboral d’alta intensitat, auriculars amb intensitats sonores perjudicials, contaminació acústica ambiental i en l’oci. Els factors prenatals i les infeccions d’oïda són causa d’hipoacúsia en nadons, infants i menors de 16 anys, junt amb l’ototoxicitat farmacològica.

La hipoacúsia no tractada és el principal causa evitable de deteriorament cognitiu, de demència. Les persones amb sordesa tenen el doble d’ansietat, suïcidi i depressió. És un factor precipitant de caigudes, d’aïllament social, de fracàs laboral i acadèmic i de solitud no desitjada.  L’any 2010, va implementar-se el cribratge auditiu neonatal universal a Catalunya a totes les maternitats públiques i l’any 2015 es generalitza a les privades. L’adherència al programa és superior al 98%. Cada any es detecten entre 1-3 nounats amb sordesa, entre 60 a 160 casos. El diagnòstic precoç, els implants coclears, els audiòfons i el seguiment terapèutic multidisciplinari fa que avui a Catalunya més del 98% d’aquests nens amb sordesa es comuniquin oralment.

El sistema sanitari és qui diagnostica la sordesa i fa un pla d’indicació terapèutic. El sistema sanitari públic cobreix els implants coclears al llarg de la vida; majoritàriament són en infants i joves o adults abans dels 65 anys, bilaterals en menors i unilaterals en adults.  En aquest moment Catalunya és una de les CCAA espanyoles amb més baix nombre implants en el sector públic, 21 implants/any per milió habitants (mitjana Espanya 32, Dinamarca 51, Alemanya 60, Astúries 73, Navarra 63). Els audiòfons formen part de la cartera pública sanitària fins els 26 anys amb un cot anual per part del Departament de salut d’un milió d’euros, 784 audiòfons any 2025.

El Departament de Drets Socials i Inclusió a través de la PUA, prestació social econòmica, finança audiòfons a les persones amb sordesa i certificat de discapacitat superior al 33% abans dels 65 anys, per a rendes baixes, amb 1.400 euros/audiòfon quan el cost és de 2.500 a 7.000 euros. El nombre anual és inferior a 7.000 audiòfons.  La UVic-UCC, a través de la Facultat de Medicina,  va iniciar el curs 2023-2004 un grau pioner a  Espanya a demanda de la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia, amb l’aval del Departament de Salut. Els audiòlegs són professionals sanitaris totalment integrats des de fa molts anys al món anglosaxó i la majoria d’estats de la Unió Europea. El curs vinent graduarem la primera promoció i molts hospitals catalans estan contractant als estudiants avançats per integrar-los en els equips Otologia. Són experts  en la mesura de la funció auditiva i vestibular i en l’acompanyament rehabilitador a les persones amb pròtesis auditives i problemes vestibulars. Equivalent als òptics i optometristes. 

En la Comissió Parlamentària de Salut, conjuntament amb la Federació ACAPS de famílies i persones amb sordesa de Catalunya, la UVic-UCC va proposar en diàleg amb el Govern de Catalunya i els grups parlamentaris per implementar accions concretes per la millora de la salut auditiva: - la universalització de les pròtesis auditives, audiòfons, com prestació sanitària ortoprotètica universal gratuïta en l’accés del Servei Català de la Salut, com qualsevol altra pròtesi, al llarg de tota la vida; -l’increment i descentralització dels hospitals que fan implants coclears (unilaterals i bilaterals) fins a les mitjanes de la Unió Europea; -incorporar la rehabilitació auditiva per a tothom en el pla de rehabilitació  de Catalunya vigent; -incorporar audiòlegs al sistema sanitari de català als hospitals i a la primària sanitària i a la comunitat treballant amb professionals educatius i socials com a nova professió sanitària reconeguda (impuls a la modificació de la LOPS, Llei Ordenació de Professions Sanitàries.; -impulsar un programa, pla director de Salut Auditiva i Vestibular per prioritzar, planificar i operativitzar les accions sanitàries, de formació, de recerca, innovació per equiparar-nos a estats com a Dinamarca, model referent dins la UE i el món.   

La Facultat de Medicina de la Fundació Estudis Superiors en Ciències de la Salut de la Uvic-UCC , des del grau d’Audiologia, amb el Dr. Roca-Ribas, vici degà i reconegut metge ORL i l’investigador i docent Dr. Gerard Encina, enginyer expert en audiologia, amb anys d’experiència a Dinamarca, i tot l’equip de la Facultat ens posen a disposició per ajudar a les polítiques públiques de la mà de les persones amb sordesa.

Escull Nació com la teva font preferida de Google