Només una setmana després de sentir en boca de Miquel Roca que "la justícia és igual per a tots", tenim una nova constatació que això és rotundament fals. La història judicial dels darrers anys a Catalunya i a l'estat espanyol és de traca i mocador, amb casos que clamen al cel com l'espoli al Palau, amb Fèlix Millet fent la migdiada al sofà de casa, o la judicialització del 9-N, amb Artur Mas al banc dels acusats i la persecució incessant a Carme Forcadell, ara amb un nou episodi.

Per acabar-ho d'adobar, aquest dijous hem sabut que Urdangarin i Torres poden gaudir de llibertat sense fiança, tal i com ha conclòs l'Audiència de Palma. Aquesta sentència encara és més sorprenent si tenim en compte que, un dia abans, coneixíem que el raper Valtonyc ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per injuriar el rei Joan Carles en una cançó. La sentència supera en tres mesos la petició de la Fiscalia contra l'artista, una exaltació de la desvergonya i una bufetada a la llibertat ideològica i d'expressió, per molt que es pugui trobar en el terreny del mal gust. Una ironia macabra: anirà a la presó qui denuncia les martingales dels corruptes abans que els corruptes per ser-ho.
 
No valen romanços, ni cap conte d'un dels pares del cadàver de la Constitució: hi ha gent que no és igual que els altres davant de la justícia. Almenys, no igual que Valtonyc, que ha comès el delicte d'injuriar un organisme públic que paguem entre tots, ell inclòs. A l'altra vorera, per aconseguir adjudicacions a dit aprofitant el nom de la corona i per amagar els diners a paradisos fiscals, l'ex-duc de Palma pot mirar-s'ho des d'un retir daurat a Ginebra. Per atzar de la nomenclatura, que la beguda espirituosa ens agafi confessats a l'hora d'impartir aquesta mena de justícia.