Darrerament es van sumant noticies que dibuixen de quina manera el govern de Rajoy fa un ús partidista de les institucions. Allò públic, de tots, utilitzat com a eina per combatre el contrincant polític. Al Ministeri de l’Interior, Jorge Fernández Díaz sembla que va aconseguir fer-se amb un equip policial, una elit que responia més als interessos del PP que els del país. Les filtracions de les converses entre ell i l’ex-cap de l’Oficina Anticorrupció catalana en són una mostra, deixant al descobert allò que periodísticament s’ha anomenat l’”Operació Catalunya”. Però no només. Els àudios apareguts fa un parell de dies de les declaracions de l’ex-número 3 del Ministeri en seu judicial al voltant del pen-drive de la investigació Pujol, mostrant un nul respecte per les garanties processals, no poden deixar a ningú indiferent.

S’ha utilitzat la policia per perseguir ciutadans concrets seguint ordres polítiques. Així doncs, des de la UDEF (o policies utilitzant el nom) construeixen i difonen mentides com l’Informe PISA (Pablo Iglesias Sociedad Anónima) sobre suposats delictes electorals, fiscals, de blanqueig i finançament il·legal de Podem; o el cas del compte corrent a Suïssa de l’ex-alcalde de Barcelona Xavier Trias que mai va existir. El partit del govern busca lluitar contra forces o projectes antagònics a través d’un ús intensiu i autoritari d’algunes estructures públiques. Així doncs, les dues principals expressions de dissens d’aquest temps – 15M/Podem i l’independentisme – es fan front amb accions que haurien de ser de gran preocupació per a qualsevol demòcrata.

En aquest sentit, també cal fer esment a les pressions que el govern hauria exercit sobre fiscals. En el cas dels judicis pel 9-N sembla evident el doble paper de l’executiu: en un primer moment promovent la reforma de les funcions del TC i, posteriorment, a través del Fiscal General de l’Estat, ordenant l’actuació del fiscal del TSJC. La Brigada Aranzadi judicialitza la política, ordena iniciar un procediment penal segons sembla perquè els responsables de l’executiu català és van “exhibir massa” muntant una roda de premsa de valoració del 9-N incomplint el pacte que hi hauria hagut entre govern català i espanyol. En el cas de les investigacions per corrupció del PP succeeix al contrari: es pressiona per a no investigar, per no tirar endavant indagacions, ho veiem aquests dies amb la peça murciana del cas Púnica.

Aquestes actuacions suposen una amenaça a l’Estat de Dret, a la seguretat jurídica de la ciutadania. Han de ser combatudes fermament i valenta. Això sí, el què està en joc és massa important com per ser benèvols amb aquells que utilitzen totes les denunciables actuacions descrites en aquest article per tapar les pròpies vergonyes. No es pot permetre l’aplicació de criteris supremacistes segons els quals una justícia “espanyola” castiga uns partits que per a ser independentistes i “catalans” són automàticament nets de corrupció. La vigilància i l’atenció de la ciutadania han de ser màximes, d’institucions públiques i de partits. Amb això ens hi juguem la defensa de la democràcia i també la imprescindible exigència d’honestedat dels qui estan al càrrec d’institucions. Siguin elles a Madrid, o a Barcelona.