El raper mallorquí Valtònyc és protagonista aquests dies. Processat per les lletres d’unes cançons i condemnat a tres anys i mig de presó... ha fugit abans que la Guàrdia Civil l’anés a buscar a casa seva. Valtònyc s’ha guanyat un lloc entremig dels polítics perseguits pel procés. I m'ha recordat el cas d’Heinz Chez, un trist protagonista/represaliat a la dècada dels 70.

Abans d’entrar en matèria vull deixar clar que no m'agraden les lletres del raper mallorquí. Gens ni mica. Ara bé, ho tinc fàcil. Si actua no el vaig a escoltar. Si enregistra un disc, no el compro. Però mai el voldria veure empresonat per unes cançons. Ho trobo desproporcionat.

Sobre Heinz Chez i Valtònyc... Tinc clar que són moments diferents. I casos no comparables. Heinz Chez va morir per garrot vil i a Valtonyc “només” el volen empresonar. Però a mi m'ha recordat el tracte rebut per un i altre en l’aspecte filosòfic de la repressió.

Qui era Heinz Chez? Si és que es deia realment així, perquè hi ha dubtes. Doncs era un polonès sense ofici ni benefici que va aparèixer a l'Espanya del tardofranquisme i va ser acusat d’atacar i matar un guàrdia civil. Resulta que va ser acusat dels fets coincidint amb el cas de Salvador Puig Antich, també acusat (en un judici sense garanties, com el de Chez) d’haver mort un policia en un tiroteig.

El règim volia castigar Puig Antich amb la pena capital. I ho va fer. Però quedava lleig a ulls internacionals dir que l’estat espanyol executava presos polítics. Per això es va trobar una solució: executar el mateix dia i a la mateixa hora, a Tarragona, el tal Heinz Chez acusat d’un delicte comú.

El cas va ser teatralitzat uns anys més tard per Els Joglars, d’Albert Boadella (si, el que actualment s’anomena president de Tabàrnia ) amb una obra que es deia La Torna i que va acabar provocant la detenció de l'actor. La torna era aquell bocí de pa que donaven als forns quan encara es pesava el pa i faltaven uns grams per arrodonir el pes. És a dir, l’afegitó.

A dia d’avui tenim una ofensiva política/judicial contra els líders del procés que de moment té empresonats, exiliats i centenars d'investigats. Podem dir que aquest és el “plat fort”.  I la torna podria ser el cas d’un poc conegut (fins ara) raper, Valtònyc, que canta en català (fiscal i acusació ho van repetir unes 20 vegades durant el judici, com si fos un agreujant) i que fa unes lletres de molt mal gust.

Repeteixo que són casos diferents, moments històrics diferents i que en  aquest cas no hi haurà cap execució, afortunadament. Es pot dir que no cal relacionar Valtònyc amb el Govern català. D’acord. Però potser hi ha dirigents polítics estatals que no trigaran a dir a  Brussel·les o a Estrasburg que a Espanya no tan sols es persegueix els líders del procés, o als nois d’Altsasu... si no a qui incompleix la llei com els titellaires de Madrid o els rapers mallorquins que insulten la monarquia. Sempre emparat tot per unes lleis que s’han anat renovant amb un biaix molt conservador.
   
En tot cas preocupa comprovar la involució de llibertats democràtiques arreu de l’Estat. Condemnes a cantants (Valtònyc, Pablo Hasel...), censura d'una obra d'art a ARCO, segrest de llibres... Són fets que també em recorden, llunyanament, el moment històric de l'execució de Heinz Chez. Malauradament.