El passat 1 abril en el context de les II Conferències al Paranimf UVic-UCC, enguany dedicades a Salut i Prevenció, la Dra. Marta Torrens, experta internacional en drogues i Catedràtica de Medicina d'aquesta, explicava com coexisteixen les velles drogues i com s’incrementa el consum de noves drogues sintètiques. Les drogues i els seus consums formen part de totes les civilitzacions i provenien de conreus i s’hi han sumat les provinents de laboratoris, legals o il·legals.
La droga és una substància que introduïda en el cos humà per diferents procediments (fumada, esnifada, endovenosa, ingerida…) pot modificar temporalment la percepció del sistema nerviós i pot crear addicció (patologia mental que no permet el control del consum). En les addiccions a drogues i altres elements comportamentals addictius: joc, pantalles, sexe, compres… hi intervenen factors biològics de predisposició genètica i aspectes psicosocials, culturals, religiosos, espirituals. Les drogues s’han usat històricament com a element recreatiu social i en el camp de la farmacologia: anestèsia, control del dolor, psiquiatria, diferents camps de la medicina.
Abans de les primeres civilitzacions tenim proves que l’home feia ús de drogues. En totes ells des de l’Assíria fins ara l’ésser humà ha consumit tota mena de drogues naturals. El cultiu de l’opi a Mesopotàmia data del quart mil·lenni abans de Crist, la coca del 2010 abans de Crist a l’Equador i el 2500 aC al Perú i el cànnabis a la Xina, cap al 2700 aC. No va ser fins al segle XVII a Europa on va aparèixer el concepte de substància “viciosa”, terme que va proposar l’economista Jean-Baptiste de Montyon per taxar impostos a comportaments “moralment no desitjats”. Però no va ser fins al segle XIX on el concepte “vici” va passar a consideració de “poc o no saludable”.
El 1887 Thomas Larchevèque va escriure un assaig sobre el tabac al respecte. És el segle XX quan es comença a utilitzar el terme “drogues” substituint a concepte de “substàncies vicioses”. La legislació entorn les drogues s’inicia amb la Llei Seca dels Estats Units durant els anys 1920 i 1930 prohibint els licors i les begudes alcohòliques. Fracàs estrepitós que va generar un mercat negre. El debat de la prohibició i regulació el món de les drogues sempre està obert amb pros i contres. El tabac i l’alcohol, drogues legals i regulades, són les que més problemes de salut pública comporten. La legislació que considera les addicions com a trastorn mental són de finals del segle XX a Espanya, amb la recuperació democràtica. L'Uruguai va legalitzar el conreu, distribució i comercialització del cànnabis l’any 2013. La producció, tràfic, comerç i consum de drogues van entrar de forma massiva el segle XX i creixent amb la mundialització. La producció majoritària de les drogues il·legals està concentrada en països pobres i els països amb més renda són consumidors. El narcotràfic és el negoci més rendible del món equivalent a 3,6% del PIB mundial, més de 320.000 milions de dòlars anuals. Els estats productors són principalment Afganistan, Xina, Colòmbia, Bolívia, Perú, Índia, Mèxic, Pakistan, Panamà, Veneçuela, Bahames, Belize, Guatemala, Haití, Hondures, Laos, Jamaica, Nicaragua, República Dominica, Hondures, El Salvador. Perú, Bolívia i Colòmbia són els grans productors mundials de cocaïna. Colòmbia és el principal productor mundial amb el 65%, Perú el 27% i Bolívia el 8%. Els EUA i Europa consumen el 28% i el 24% respectivament. Birmània i Afganistan són els grans productors d’opi. Amb l’entrada recent dels talibans a l'Afganistan els conreus d’opi han baixat i han entrat en el mercat d'opiacis sintètics. Àsia i Mèxic són els grans productors de drogues sintètiques. Els grans productors de conreus de cànnabis són Marroc, Líban, Mèxic i les Antilles junt amb els increments a tot el món de conreus il·legals pròxims i de cannabinoides sintètics.
A Catalunya, el tabaquisme i l’alcoholisme són els trastorns addictius més prevalents amb un alt impacte en la salut i importants danys i costos socials i econòmics. El 25% de la població catalana consumen tabac. L’alcohol genera més del 50% de les urgències relacionades amb drogues i el 45% de les demandes d’addiccions. L’alcohol està present en el 25% dels accidents de trànsit i més del 50% dels morts per intoxicacions agudes per drogues. El 13% dels joves de Catalunya de 15 a 29 anys l’any 2023 havien tingut una intoxicació aguda.
L’heroïna que va produir una epidèmia durant els vuitanta i noranta (molt associada a la transmissió del virus de la SIDA per via endovenosa) es troba en mínims històrics, entorn del 8% de pacients i la majoria crònics. La cocaïna és la droga il·legal amb major impacte en salut i socioeconòmicament. El 17% dels catalans entre 15 a 64 anys han consumit i el 3% darrers dies. L’any 2023, 3.341 urgències per cocaïna un 50% més que l’any 2019. El cànnabis és la droga il·legal més consumida entre els joves, un 20% entre 15 a 29 anys i d’aquest un 4% consum problemàtic. El cànnabis és la droga més decomissada i van creixent els conreus locals.
Els hipnosedants són fàrmacs amb potencial d’abús molts estesos, més freqüent en dones. El 8% de la població catalana ho consumen habitualment i l’any 2023 provocaren 3.193 episodis d’intoxicació aguda, amb increments importants, del 66% des del 2019. Hi ha un augment de consums de drogues amb prescripció mèdica, sobretot amfetamines (consums superiors en nois, homes) i opiacis (superior en dones adultes). De moment el fentanil no apareix com un signe alerta lluny dels greus problemes dels Estats Units d’Amèrica.
La presència de drogues il·legals i/o psicofàrmacs en conductors morts és superior a la de l’alcohol, 27,5% i 25% respectivament. Les addiccions comportamentals (pantalles, joc apostes, addició sexe, compres compulsives...) van en augment i arriben a la xarxa pública d’atenció a les addicions de Catalunya.
Si analitzem les urgències per drogues de l’any 2024 a l’Hospital Clínic de Barcelona veiem com els vells consums i els nous generen un alt i creixent impacte en salut. Va atendre 2.384 urgències per intoxicacions, un 2,2% superior a l’any anterior i un increment del 14% en cinc anys i d’aquests el 6% va requerir ingrés i 6 persones van morir. El 63% són per intoxicacions per drogues d’abús i el 25 % amb medicaments. 1 de cada 10 atesos té menys de 20 anys. El 57% de les intoxicacions ateses son per alcohol. El 25% per medicaments, ansiolítics i analgèsics (paracetamol especialment i en augment). Es va incrementar fins al 2,58% la barreja de MDMA (èxtasi) i Ketamina, “Tusi”, ChemSex (sexe amb drogues) i augment de cannabinoides sintètics en formes diverses i llaminadures. L’any 2024 el Laboratori de Referència de Farmacologia i Toxicologia de l’Hospital Clínic va detectar 233 casos de noves substàncies psicoactives no controlades pels convenis de Nacions Unides.
La promoció de la salut, la prevenció específica d’addicions, el diagnòstic precoç de factors predisposants i de signes alerta en nens i joves i grups de població vulnerable i la intervenció integral biopsicosocial i cultural són les claus en els programes de benestar emocional, salut mental i addiccions.
Voldria agrair al Dr. Joan Colom, responsable de la Política de Drogues de la Generalitat durant 40 anys, la seva professionalitat que ha permès situar a Catalunya entre els territoris capdavanters del món amb solvent informació de conductes i consums de drogues i de les polítiques de reducció de danys.
Durant l’epidèmia d’heroïna dels anys vuitanta i noranta la introducció de les polítiques de reducció de danys (metadona, accessibilitat a xeringues i agulles, preservatius, espais supervisats de consums, cafè i calor, serveis de rehabilitació, integració salut mental i addiccions…) han marcat un camí fructífer per les velles drogues i les noves, amb les seves especificitats.
