Com moltes altres persones, he dubtat alguns cops a l’hora d’accentuar certes paraules. En el meu cas, però, dedicant-me com em dedico a treballar amb elles, un error ortogràfic resulta encara més imperdonable, així que m’esforço tant com puc per a no ficar la pota. És clar que ningú és perfecte... (O sí, amb defectes inclosos. I qui diu defectes, diu mots inventats no reglamentaris i barbarismes— de bàrbar estranger o poc civilitzat?— varis.)

Converso sobre aquest tema amb alguns col·legues. Hi ha qui opina que la llengua és viva i canvia constantment, hi ha qui prefereix que es mantingui intacta (o quasi) i jo, que... Dubto, mentre faig baixar al meu fill del monòlit d’en Pompeu Fabra que hi ha davant de la biblioteca de la plaça Lesseps, on s’ha enfilat aprofitant que badava.

- Si és una pedra!— remuga.
- No pas.— li explico.— Això és un monument en record a la tasca que va fer aquest senyor pel català.
Llavors, va ell i em pregunta:
- Per quin?
I jo dubto, més encara. Perquè no sé si em pren el pèl... o el pel.

Camí de casa uns turistes ens demanen indicacions per anar al Park Güell— un clàssic, tenint en compte que hi vivim a la vora. El meu home les hi dóna. Primer en català, a poc a poc (com en aquell acudit), i després de comprovar que efectivament no han entès un borrall, en anglès. Als pocs metres, però, els veiem entrar en una de les tantes botigues de pakistanesos que hi ha al barri, plenes fins dalt de regals. I quan passem pel davant, els veiem dubtar entre un imant del drac d’en Gaudí i un altre on diu Barcelona.

- Souvenir, souvenir.— repeteix el botiguer.

Aquí en diem un record, penso. Del souvenir, que en francès significa objecte per a recordar la visita a un lloc. Un viatge. Però si la majoria d’objectes que es venen en aquests comerços no ens representen, com poden ser el fidel recordatori del viatge de ningú o del nostre país? Com pot ser la versió material de la seva experiència aquí?
Deia Korzybski que el mapa no és el territori. I els de l’IEC afirmen que l’accentuació no és la llengua. Però a qui li importa? Als turistes segur que no. I a nosaltres... no ho sé pas.