El “Grand Prix” feia riure. Entretenia. Era el típic concurs d’estiu que, quan ets petit, fa gràcia veure. No molestava. En canvi, “El pueblo más divertido” és de vergonya aliena. Per començar, el títol del programa ja fa mandra i sona més a la tele dels anys 80 que del segle XXI. Però si per postres veus que hi participen dos pobles de la comarca, les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà, la vergonya es multiplica. Ah! I si amb això no n’hi havia prou, el presenten la polèmica Mariló Montero i Millán Salcedo (ex de “Martes y 13”). Sí, presentadors de nova fornada.

El primer programa es va emetre dilluns i la veritat és que no m’he atrevit a mirar-lo sencer. N’he tingut prou amb un parell de minuts i fer un escombrat ràpid per les gairebé dues hores de concurs. Un programa “groller” i “vulgar, que tracta els espectadors i els participants d’idiotes”, com resumia encertadament Mònica Planas en la crítica de dimecres al diari Ara.

Si no l’heu vist, us faig cinc cèntims de què va passar. L’actriu Sílvia Abril fa de padrina dels veïns del Voltreganès i en el programa d’aquesta setmana, al plató de Madrid, ens va presentar els alcaldes: els germans bessons Xevi i Sergi Vilamala. Per cert, del PSC. Com si assistíssim a un casament, crits del públic de “¡Que se besen! ¡Que se besen!”. Ridícul. I això que els socialistes ja estan acostumats a l’espectacle des de fa un temps.

I en un vídeo, ens presenten un tastet del que veurem les properes setmanes. Sobre aquests dos municipis no esperem gran cosa: un imitador d’Eugenio, una veïna jugant entre llonganisses, un carnaval improvisat... Pobres veïns del Voltreganès! Com s’han deixat enredar! No m’estranya que l’ANC del Voltreganès exigís a les Masies i a Sant Hipòlit que es retiressin del concurs.

Ara, més d’un em dirà que els catalans no tenim sentit de l’humor, que no tenim “chispa”... Almenys Quim Masferrer, que també recorre Catalunya cada setmana, però a TV3, ho fa amb més gràcia. I de les divertides visites que fa als poblets més insòlits de Catalunya sempre se n’aprèn alguna cosa. Quanta diferència entre dues televisions públiques, pagades per tots.

Així, davant d’aquest patètic espectacle i d’aquesta trista imatge sobre la comarca, només ens queda esperar que el Voltreganès guanyi els 100.000 euros que hi ha en joc. Almenys que en traiem alguna cosa de profit... Sort!