L'escrutini de les primàries del PSC no només mantenia expectants els militants socialistes. N'estaven igual o més pendents els "comuns", conscients que l'elecció de Miquel Iceta o Núria Parlon perfilava el futur del partit que havia estat hegemònic a l'esquerra catalana, però també del que ho aspira a ser. El primer secretari del PSC continuarà manant i els socis d'Ada Colau ja es freguen les mans. Iceta ha fet tots els papers de l'auca, és brillant quan toca debatre i solvent per fer de capità de la nau. Amb ell al capdavant, els socialistes no naufragaran, si per naufragar s'entén empetitir ostensiblement la minvant representació parlamentària. Resulta, però, que amb la seva experiència -i les dosis d'ironia discursiva- no n'hi haurà prou per construir un projecte que aspiri a ser transversal. Potser tampoc en seria capaç Parlon, però l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet és almenys un nom de futur, que connecta amb el municipalisme, associada més al carrer que als despatxos de Nicaragua o Ferraz.

Els "comuns" temien l'efecte Parlon, perquè -com Colau- és una veu que aporta frescor i no està vinculada al règim sorgit de la Transició, que la nova esquerra ja ha esberlat. Per això, van respirar alleugerits quan dissabte a la nit van veure que els socialistes votaven nedar i guardar la roba. Iceta va oferir-se per salvar el PSC quan el partit malvivia entre fugues de dirigents i turbulències electorals, i s'hi ha trobat tan a gust que ha decidit quedar-se agafat al timó. Al partit li deuen, sens dubte, aquest temps de calma, una etapa de pausa i cohesió interna. Però el moment exigeix molt més. El moment demana competir per ser la veu capdavantera de l'esquerra a Catalunya, tenir un projecte de país propi i creïble, i discutir amb el PSOE quin camí de futur és el més viable. I els socialistes, amb una militància envellida -els votants cridats a les urnes a les primàries tenien una mitjana d'edat de 62 anys-, han optat per mirar endavant sense formular-se grans preguntes. El PSC continuarà celebrant festes de la rosa amb els de sempre. El que passa és que els de sempre cada cop són menys, també a l'àrea metropolitana. És un dels deures de la direcció, tornar a engrescar el votant progressista.

Iceta també haurà de ser generós de portes endins. Els militants li han fet confiança, però gairebé un 46% dels qui van passar per les urnes van sumar-se a la via Parlon. Llegir bé els resultats també implica acomodar a l'executiva l'espai que representa l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Parlon i els seus no acceptaran que la transició "tranquil·la" que vol el primer secretari sigui només una operació de maquillatge. Iceta ha guanyat i es pot sentir avalat per ser el candidat del PSC a les pròximes eleccions. Una altra cosa és que això sigui el que més li convingui al partit, que pot deixar -sense voler-ho- via lliure als "comuns".