
ARA A PORTADA

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Fanatismes i terraplanismes a banda, el fet és que l’homenatge a Estellés es farà igualment, i amb gran alegria, al nord i també al sud, on la societat civil farà la seva amb iniciatives com les recollides a la campanya Cent d’Estellés, amb nombroses associacions i col·lectius disposats a portar la contrària al senyor conseller i torero Vicente Barrera. Cal consignar l’aparició d’una biografia posada al dia (La veu d’un poble, Sembra Llibres), que signa Pau Alabajos, cantautor avesat a l’adaptació musical de textos del poeta.
El fet que l’obra d’Estellés hagi estat sovint musicada i convertida en cançons ens recorda la seva naturalesa popular, i aquí rau la clau del rebuig practicat pel PP i Vox. No parlem d’una figura amagada als manuals de literatura, sinó d’un autor que a partir dels anys 70 va entrar a moltes llars, sovint de la mà dels trobadors. El poder de la cançó. I en primer terme, Estellés és el poeta a qui Ovidi Montllor es va apropar amb tota la vivacitat a cançons com Els amants i M’aclame a tu, i al recital de Coral romput (amb música de Toti Soler).
Per a mi és, també, qui va posar a dansar i festejar les contrades balears a Les illes, el poema que Maria del Mar Bonet va musicar a l’àlbum Alenar (1977). Diu ella que Estellés és, als seus ulls, “el poeta dels sentits”, de la llum, la joia i la sensualitat. I bé, són molts més els qui s’han deixat inspirar pels seus versos, sobretot al País Valencià: Lluís Miquel, Paco Muñoz, Remigi Palmero, Els Pavesos, Joan Amèric, Eva Dénia o Andreu Valor.
Llastimosament, amb Estellés les coses no aniran pas com dos anys enrere amb Joan Fuster, quan els governs català, valencià i balear van anar a una a l’hora de retre-li honors. Aquest fet és, sigui dit de passada, un recordatori de la gran utilitat que presenten certes campanyes abrandades a favor de l’abstenció. Però tot indica que el ressò de la seva obra ens acompanyarà igualment al llarg d’aquest any, per molt que miri de barrar-li el pas la barreja de prepotència i ignorància (dues qualitats que s’alimenten mútuament de manera tràgica) practicada per unes autoritats que van passant i que avui hi són i demà ja ho veurem.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.