La situació de la gent gran està a l’ordre del dia des dels inicis d’aquesta pandèmia. Prèviament a això, ja es percebia certa preocupació per aquest col·lectiu. Concretament a la ciutat de Barcelona, hi ha diverses iniciatives i equipaments dirigits a les persones grans, l’objectiu dels quals és vetllar pel seu benestar i lluitar contra el sentiment de soledat.

Una d’aquestes iniciatives, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, va començar fa tres anys, amb la intenció de mantenir a les persones de més de 65 anys, residents a aquesta ciutat, connectades a través de les noves tecnologies. VinclesBCN és, doncs, un servei que neix amb la idea de crear xarxa entre la gent gran de la ciutat, no només entre ells i elles, sinó també apropar i fer accessibles els recursos que ofereix Barcelona a aquest col·lectiu.

El servei el pot demanar qualsevol persona que superi els 65 anys d’edat i que resideixi dins de la ciutat de Barcelona. Al cap i a la fi es tracta d’una aplicació que té el format d’una xarxa social, però amb la característica que aquesta és, en la mesura del que és possible, accessible i intuïtiva per a persones que no han crescut envoltades de tecnologia. Darrere d’aquesta aplicació hi treballa un equip que, per una banda, s’encarrega d’oferir suport tecnològic, presencial i telefònic, al domicili de les persones que demanen el servei o que en són usuàries i, per altra banda, s’encarrega de dinamitzar amb diversos temes i informar a les persones usuàries sobre recursos d’entreteniment, oci, cultura, etc. tant presencials com virtuals. A més a més, l’aplicació també permet a les persones usuàries estar en contacte amb el seu entorn proper, com familiars o diverses amistats, ja que també permet que persones no usuàries del servei es descarreguin l’aplicació als seus dispositius, la qual cosa suposa una altra via de comunicació entre la persona gran i la gent propera a ella.

Prèviament al mes de març de 2020, l’activitat que es duia a terme amb les persones usuàries, tot i estar basada en la tecnologia, també donava importància a la presencialitat de moltes de les activitats que s’oferien. De fet, de manera trimestral, s’impartien sessions de formació presencial a les persones que entraven a formar part del servei, per tal d’acompanyar-les en el procés d’aprenentatge a l’hora de fer servir l’aplicació. 

Cal pensar com és la situació de les persones grans durant la pandèmia. Tal com s’esmenta a l’inici d’aquest article, aquest grup de població ha estat en el punt de mira, principalment, degut al fet de ser un grup de risc per l’afectació de la Covid-19. Abans de parar atenció a xifres i estadístiques, és important reflexionar sobre com els mitjans han tractat la figura de les persones grans durant aquesta pandèmia, especialment durant els primers mesos, en els quals vivíem confinats i ens enfrontàvem a una situació de crisi sanitària sense precedents. Bravo-Segal i Villar conclouen, en un estudi en què van analitzar 501 titulars de dos coneguts diaris a nivell estatal, que en un 71,4% d’aquests, es representava a la gent gran desfavorablement, presentant a aquesta població com un grup homogeni i associat a defuncions, deficiències a l’atenció residencial i vulnerabilitat extrema. A més a més, es van detectar termes notablement pejoratius i poc objectius, tals com ancians o avis, en coherència amb aquesta representació negativa. 

A l'Estat, el 68% de les hospitalitzacions per Covid19 corresponen a persones majors de 60 anys i, del total de defuncions, el 95% envolta també a aquesta franja d’edat, veient-se, a més a més, incrementada notablement a partir dels 80 anys d’edat. Aquestes xifres i el corresponent tractament que han donat alguns mitjans en relació amb aquest grup de població són dignes de causar por i això s'hi sumen les causes negatives que pot causar l’aïllament, més encara en una situació com la que estem vivint.

Els serveis que treballen amb gent gran, han hagut de crear recursos i modificar els mètodes de treball per tal de mantenir a la gent gran connectada, no només a la realitat que s’hi vivia fora de casa, sinó també a les seves famílies i amistats.

L’equip de VinclesBCN ha continuat la seva activitat des del primer moment en què es va iniciar l’estat d’alarma, el servei s’ha mantingut connectat i, per tant, ha conegut la percepció de les persones usuàries del moment que hem viscut en primera persona. El servei en sí, tot i estar basat en les noves tecnologies i oferir connexions virtuals, ha hagut de reinventar-se en diversos aspectes. A disposició dels ciutadans, existeix un telèfon gratuït (900 844 252) per atendre a les persones ja usuàries o a qualsevol persona interessada. Per suposat, des que va començar tot això, l’activitat del servei ha estat totalment virtual. Durant el confinament, es van continuar fent altes al servei per via telefònica i, per suposat, les trucades, dinamitzacions i recursos virtuals van augmentar. 

També es van crear grups de xat específics, amb el principal objectiu de mantenir als usuaris i usuàries informats en tot moment per part de fonts oficials i fiables, sobre la situació que s’estava vivint. En aquests grups hi havia professionals de l’àmbit de la Sanitat, de la Guàrdia Urbana i de la Psicologia, els quals es dedicaven a resoldre dubtes i a acompanyar a les persones que rebien el servei en allò que necessitessin relacionat amb qualsevol d’aquests àmbits. 

També es va replantejar el format de les formacions, sempre s’havien fet de manera presencial i, poc després de començar el confinament, s’han creat recursos audiovisuals i s’han programat formacions online, també a través de grups de xat de la mateixa aplicació de Vincles. 

L’ús de les noves tecnologies a VinclesBCN han representat un punt fort a l’hora de mantenir al col·lectiu de persones grans connectat. També ha suposat un aprenentatge per part de les persones que treballen al servei a l’hora de plantejar-se millores que es poden dur a terme i de mantenir una interrelació més estreta entre tots els equipaments i serveis que vetllen pel benestar d’aquest col·
lectiu.

Des del servei s’està intentant lluitar contra el sentiment de por i incertesa que s’ha creat des que va començar la pandèmia, sempre fent una crida a la responsabilitat i a la prevenció per tal d’assegurar el benestar físic, mental i emocional, de les persones per les que hi treballa. Cal destacar, com ja s’ha comentat prèviament, que hi ha hagut una feina conjunta amb altres serveis i equipaments dirigits a la gent gran, amb els que es treballa contínuament per intentar minimitzar els efectes negatius que l’aïllament pot causar en aquest grup de població.

Les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia i, serveis com aquest, volen lluitar contra l’aïllament que ja vivia la gent abans de la pandèmia pel fet de no haver crescut envoltada d’aquesta tecnologia, la qual cosa causa una escletxa digital notable. Ja és hora que s’entengui que la gent gran mereix ser reconeguda com una part activa de la població, això suposarà una inclusió real d’aquest col·lectiu en la societat, que ara mateix passa per minimitzar aquesta escletxa. En resum, si es redueix l’escletxa digital, la gent gran estarà menys aïllada i, per tant, no patirà el sentiment de soledat que l’aïllament pot causar, entre d’altres efectes negatius. Aquest és, al cap i a la fi, l’objectiu principal de VinclesBCN.

Sabina Morilla és pedagoga del servei VinclesBCN de l'Ajuntament de Barcelona.