"De seguida que puges a un escenari, ja hi ha un tio que et vol tirar un tomàquet –em diu el líder d'un grup musical-. Però si he de sortir a l'escenari pensant en el tio del tomàquet, no hi voldré pujar. La primera vegada t'afecta i et preguntes per què ho fa, després et dius que al costat del tio del tomàquet n'hi ha molts que t'aplaudeixen". Es tracta d'assumir que el del tomàquet sempre hi serà, tant si desafines com si no: "L'alternativa és quedar-te tancat a casa sense fer res. Jo estic convençut del que faig i de la meva posició moral quan ho faig, i ja està".
Un altre líder d'un altre grup musical m'explica que ha arribat a unes conclusions similars: "Amb els anys aprens que, facis el que facis, hi ha gent que no t'estimarà mai. I entens que has de fer el que t'agrada. Si t'agrada a tu, podràs defensar-ho; i si pots defensar-ho, hi haurà gent que s'ho creurà i li agradarà. Si vols agradar a tothom, acabes no agradant-te a tu". Ell té clar quina és la tàctica a seguir: "L'única manera de portar bé aquest tema és no llegir el que diuen de tu. Si ho llegeixes, t'afectarà encara que facis veure que no. Has de tenir la lucidesa de no entrar-hi, així t'estalvies una enrabiada o un disgust. Hi ha gent que té com a diversió diària fer de “troll”. De “trollejar” aquesta gent en sap molt, hi té molta experiència. Si et poses al seu nivell sempre guanyaran ells, perquè ells són els professionals i tu ets l'amateur. Per tant, ignora'ls".
Diu un proverbi (àrab, xinès o argentí, segons l'entrada de Google que consultis) que si t'asseus a la porta de casa, tard o d'hora veuràs passar per davant el cadàver del teu enemic. Però si passes gaire temps esperant, corres el risc de morir-te de fàstic. Sembla més aconsellable i molt més divertit anar fent sense viure pendent dels qui et volen amargar la festa, i sense esperar cap més justícia que la d'estar en pau amb la pròpia consciència. També és una bona cosa rodejar-se de persones de les que fan servir el tomàquet per sucar-lo al pa.
Un altre líder d'un altre grup musical m'explica que ha arribat a unes conclusions similars: "Amb els anys aprens que, facis el que facis, hi ha gent que no t'estimarà mai. I entens que has de fer el que t'agrada. Si t'agrada a tu, podràs defensar-ho; i si pots defensar-ho, hi haurà gent que s'ho creurà i li agradarà. Si vols agradar a tothom, acabes no agradant-te a tu". Ell té clar quina és la tàctica a seguir: "L'única manera de portar bé aquest tema és no llegir el que diuen de tu. Si ho llegeixes, t'afectarà encara que facis veure que no. Has de tenir la lucidesa de no entrar-hi, així t'estalvies una enrabiada o un disgust. Hi ha gent que té com a diversió diària fer de “troll”. De “trollejar” aquesta gent en sap molt, hi té molta experiència. Si et poses al seu nivell sempre guanyaran ells, perquè ells són els professionals i tu ets l'amateur. Per tant, ignora'ls".
Diu un proverbi (àrab, xinès o argentí, segons l'entrada de Google que consultis) que si t'asseus a la porta de casa, tard o d'hora veuràs passar per davant el cadàver del teu enemic. Però si passes gaire temps esperant, corres el risc de morir-te de fàstic. Sembla més aconsellable i molt més divertit anar fent sense viure pendent dels qui et volen amargar la festa, i sense esperar cap més justícia que la d'estar en pau amb la pròpia consciència. També és una bona cosa rodejar-se de persones de les que fan servir el tomàquet per sucar-lo al pa.