Tanquem la campanya més trista per obrir una jornada que ha de ser decisiva i que arriba amb càrrecs electes empresonats, amb la humiliació dels barrots per mig govern i l'exili forçós per l'altra meitat, amb els Jordis fora de combat a causa d'una violència legal sense precedents. Una campanya que ha posat nerviós tothom, perquè les enquestes s'han multiplicat per terra, mar i Andorra, i perquè, des del centralisme més hooligan, han jugat fort a la fitxa de Ciutadans. Per molt que això hagi enviat el PP català al calaix de les coses inútils.
 
En aquestes eleccions ens hi va molt, com a demòcrates i com a ciutadans que no són empestats i que no tenen res a amagar. Perquè, diguem-ho clar, amb tota la claredat dels vots: ningú no té dret a imposar cap idea a cops de porra o a cops de jutge. Ningú, per molt que es cregui per sobre de la decisió d'un poble que ha votat lliurement. Ningú, per molt que afirmin "haver estat callats" massa temps, i que això vulgui dir que ara que parlen ho fan en nom del feixisme més ranci, xaró i atrotinat d'Europa. Ni la seva fúria desaforada, ni la seva virulència sense arguments ens han d'arronsar a votar amb optimisme.
 
Que ningú ens faci creure el contrari: tenim tot el dret de pensar com vulguem, de ser el que som, de defensar les idees que creguem, amb tota la consciència i dignitat possible. Per això, és necessari votar. Votar tranquils, però convençuts de com n'és, ara mateix, de revolucionari fer-ho. Perquè votar és el que més els espanta. Perquè hi ha poders fàctics que no poden entendre –ni tolerar– que sigui el poble –ras i curt, digne i confiat– qui decideixi el rumb d'un país, d'una pàtria, d'una nació i dels índexs de l'Íbex35. I perquè tot el que sigui una participació alta juga a favor del sobiranisme.
 
La participació del 27-S va ser la més elevada de totes les eleccions d’àmbit català, amb un 75%. Això, malgrat el cataclisme que presagiaven alguns, no va suposar el descens de les forces sobiranistes, sinó una victòria incontestable en majoria parlamentària i en vots. Una contundència inusitada que es va veure reforçada per l'1-O, malgrat la repressió policial. Per tant, que ningú es posi nerviós: si el sobiranisme manté la mobilització del referèndum, la victòria serà clara, amb un resultat que no admetrà discussió. Sempre, és clar, que no torni la maquinària feudal del govern central, disposada a tot per ofegar la dissidència política.

La conclusió és clara: contra enquestes, mobilització. Contra porres, vots. Contra repressió, democràcia. Aquest 21-D, cal participar de forma massiva per tornar Catalunya a la normalitat que mereix. Per liquidar el 155 de les nostres vides i rutines, per tornar els presos i els exiliats a casa, per fer possibles els resultats que surtin de les urnes, i per assumir com una enorme riquesa la complexitat d'un país tan fascinant com el nostre. Un país que podrà resistir molts més atacs furibunds, amb la convicció que, al final, hi haurà la millor de les victòries: la de ser allò que vulguin ser la majoria dels seus ciutadans.