Un dels meus plaers culpables televisius és la sèrie adolescent de Netflix Las escalofriantes aventuras de Sabrina. Mirar sèries adolescents intranscendents em permet posar-me en mode encefalograma pla abans d’anar a dormir. En l’última temporada, la Sabrina i la seva cort de bruixes i bruixots ha de donar resposta als terrors d’Eldritch, un seguit de malediccions que van apareixent capítol a capítol. Un d’ells és l’Univited (el no-convidat). Aquest personatge fantasmagòric és un pobre desgraciat aïllat de la societat que se’t presenta a casa i si no l’aculls, t’arrenca el cor amb les mans.

Segons diuen totes les enquestes, Vox entrarà al Parlament sense que ningú l’hagi convidat. L’aparició de la ultradreta no és ni molt menys una bona notícia. L'odi i el populisme dels nostàlgics del franquisme arribaran al Parlament, impulsats per la caiguda de Ciutadans. Malgrat això, amb una mica de sort el pes que tindrà Vox a la cambra catalana permetrà fer visible la residualitat de les postures ultraespanyolistes i anticatalanistes actualment sobrerepresentades per Ciutadans. Per cert, parlant de residualitat, cal recordar que la política de blocs estancs dels últims anys centrada únicament en el procés va generar una sobrerepresentació de poder d’una altra força amb plantejaments polítics residuals entre la població: la CUP.

Vox arribarà al Parlament amb tot l’arsenal de la seva batalla cultural particular. Una batalla cultural que l’extrema dreta ha anat situant als debats polítics de tot el món occidental. VOX no és només el partit de l’ultraespanyolisme, és també el partit d’un seguit de gent que no troba resposta a les seves pors i obsessions per part de cap altra força política, i amb una més que preocupant implantació entre gent jove, com indica l’anàlisi de Roger Tugas aquí a NacióDigital. 

El risc de l’entrada de Vox al Parlament és que els partits catalans no estan preparats per donar-hi resposta més enllà de les posicions respecte a Catalunya i des d’una superioritat moral que només fa que reforçar els primers. Aquesta cosa tan catalana de mirar per sobre de l’espatlla el trumpisme i aplaudir amb entusiasme la violència contra els actes polítics de la ultradreta.

Una violència que és autèntica benzina per una massa de votants que es veu a si mateixa com a underdog, i que votarà precisament per intentar deixar de ser-ho. La presència de Vox pot tenir una externalitat positiva: acostar a la política catalana un dels grans debats del món occidental contra el populisme d’extrema dreta. Vox, com tota la ultradreta, creix també sobre la mentida de les notícies falses, però la postveritat genera una cosa molt real: por. Només des de la moralina fàcil, pròpia dels partits catalans escorats a l’esquerra, no es podrà combatre la ultradreta.

En la dicotomia entre un escenari post procés o perpetuació de la situació actual, l'entrada de Vox pot ser un dels elements que contribueixi a allargar el processisme. Que l’espanyolisme més ranci participi de tots els debats parlamentaris de la pròxima legislatura permetrà als partits independentistes assenyalar la caricatura i perpetuar el seu discurs maniqueu i infantil sobre la seva visió d’Espanya com un monòlit ranci en el qual no hi ha cap futur per Catalunya.

Vox al Parlament farà visible de cara a molts catalans que la nostra és una societat més complexa del que pugui semblar i que Catalunya no és un oasi de gent avançada i cosmopolita, en contra d’una Espanya rància i grisa. Sense entendre aquesta complexitat i sense plantejaments que hi donin resposta, el sobiranisme està condemnat a convertir-se en un discurs folkloritzat només apte per convençuts.

Com l’uninvited de Sabrina, Vox apareixerà disposat a arrencar el cor dels qui no estiguin preparats per rebre'l amb maduresa, entenent la batalla cultural que presenta i amb prou maduresa per a gastar més minuts contestant les seves barbaritats que reclamant la prohibició de les seves idees.